“Prou de cobrar comissions a la tercera edat i de maltractar-la!”

just. I és un dels aspectes legals que hauríem de modificar a Espanya.

Quants espanyols integren actualment la tercera edat?

Un de cada tres.

És molta gent!

I aviat començarem a sumar-nos-hi els

boomers, els nascuts a partir del 1960. I encara hi ha mancances que s’haurien de reparar sense més dilació.

Digui’m una mesura reparadora.

Que les pensions de jubilació pugin, i que no tributin IRPF! Aquesta doble imposició és vergonyosa, és injustificable.

Fins a quin sostre hauríem d’apujar les pensions de jubilació?

Fins a possibilitar que el jubilat arribés còmode a final de mes. Cap pensió no hauria de ser inferior al sou mínim: apugem-les gradualment fins allà.

Què més faria per la tercera edat?

Tots hauríem de poder envellir a casa.

Sens dubte, però això és car.

Doncs creem residències medicalitzades i amb un segell de qualitat. I ja n’hi ha prou de llistes d’espera hospitalàries.

Diners, diners, diners.

N’hi ha, n’hi ha, n’hi ha: es tracta de gestionar-los decentment i amb eficiència, i això passa per eliminar consultors i altres assessors amiguets dels polítics.

Un jubilat valencià ha aconseguit humanitzar el tracte dels bancs.

Als bancs els dic: ja n’hi ha prou de cobrar comissions a la tercera edat! I ja és hora de deixar de maltractar-la. Mereix un tracte personal en bancs i administracions.

I què més?

Ajudar-los en la tramitació de documentació digital.

Amb quin estat d’ànim diria que arribem avui a la jubilació a Espanya?

Angoixa. Abans s’hi arribava amb més relaxació que avui. Recuperem-ho.

Com?

Contenint l’edatisme, d’entrada.

Què és l’edatisme?

Discriminar una persona per la seva edat: a partir dels 50 anys creixen els acomiadaments i les prejubilacions en multinacionals: s’aparta del mercat persones encara molt capaces profesionalment.

Proposi idees.

Popularitzar el concepte adopta un net.

En què consisteix?

En una comunitat de veïns, el senyor gran del quart pot anar a recollir a escola el nen dels del segon, que treballen molt i tenen poc temps. El nen guanya un avi, i l’avi guanya un net.