La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tsitsipàs, quanta paciència
El grec, primer favorit del torneig, se sobreposa a la pluja, als retards i a la pressió d’Ilià Ivaixka per avançar en la competició; avui podria disputar dos partits
Creix la pluja sobre la terra remullada del RCTB i el públic, ja gairebé al capvespre, s’obre pas per ocupar un seient a la pista Jan Kodes, la segona del recinte (ofereix 3.000 places), res a veure amb la imponent Rafa Nadal (8.000).
A escena, el desenllaç del Tsitsipàs-Ivaixka.
No hi ha cap altra alternativa (la pista Jan Kodes drena millor que la pista Nadal i fa trenta hores que la pluja, pesada, embolica la ciutat). I per això, David Ferrer, l’atabalat director del torneig, es disculpa en públic i l’organització comunica que efectuarà la devolució de l’import de les entrades a tothom que ho sol·liciti (s’hagi jugat el que s’hagi jugat en la jornada de dijous).
A la Jan Kodes, hi fa fred a les vuit menys deu de la nit, l’atmosfera és humida i el públic aguanta, i Tsitsipàs, primer favorit i recent campió a Montecarlo, s’arremanga i es posa a treballar. A la fi, juga. –Tsitsipàs ha entès i ha acceptat sempre la situació. No hi ha posat cap pega, diu Ferrer.
I el grec ho dona tot. Porta marge de la vigília –el 5-1 que havia arrencat la nit de dimecres, abans que el seu partit s’interrompés definitivament– i arrodoneix el set en un no res.
I té pressa, i se li nota, ja que necessita tancar el compromís si no vol complicar-se la vida (si no resol el partit aquest dijous, es veurà obligat a doblar, tant en la jornada de divendres com en la de dissabte. Avui mateix haurà d’enfrontar-se a Dimitrov i, si guanya, al vencedor de l’Alcaraz-Munar, dos compromisos molt seriosos).
Però tanta pressa té Tsitsipàs, que el partit se li complica.
Ivaixka (28 anys, 44è del món, tennista sense bandera, ja que és bielorús) s’allotja al fons de l’acollidora pista i, llarg (1,93 m) i sòlid, es converteix en un mur.
Ivaixka serveix millor, es reforça i esprem l’ansietat de Tsitsipàs, que vol posar fi al partit (està fastiguejat, ja fa dos dies que passa fred i penúries al capvespre) i es precipita, atès que pretén ser decisiu en cada un dels seus cops i, fins i tot, arrisca en el segon servei.
A tres quarts de nou, la cosa es complica encara més: Tsitsipàs cedeix la segona mànega.
–Era estrany ser en una altra pista, la velocitat era una altra i la bola tenia un altre pes. Em sentia desconcertat i necessitava trobar la meva manera, diria més tard, davant la premsa.
Apostolos Tsitsipàs, pare i entrenador del grec, ofereix consells a l’orella al seu fill, que se’n va cap a la seva cantonada a assecar-se la suor (i és que així de
Ahir al vespre el torneig es va comprometre a tornar l’import de les entrades del dia a qui ho demani
pròxima és la pista Jan Kodes). –Pensa, pensa.
No s’encongeix Tsitsipàs, tennista acostumat a grans escenaris –la Philippe Chatrier parisenca, la Center Court londinenca, la Rod Laver de Melbourne, la Billy Jean King novaiorquesa–, que ara s’adapta en una pista menor, bonica i pròxima, a un pas dels espectadors, mentre de reüll atalaia l’horitzó.
S’allotja, torna al partit i, al tercer joc, trenca el servei d’Ivaixka, amb uns recursos que minven definitivament.
–Aquestes situacions són complicades per a qualsevol jugador. Dubto que a ningú li agradi passar per això. I no hi pots fer gaire cosa ni culpar ningú. El temps mana.
El partit es tanca a les 21.24 h, amb el públic hiperexcitat, tot i que encongit de fred –no hi cap ningú més a la pista–, famolenc de tennis; veurem què ens ofereix avui el temps i quants partits presenciarem.
Hi haurà canvis de pistes, amb múltiples tennistes saltant de l’una a l’altra, que doblaran. ●