La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron tria la França rural del sud per tancar la campanya com a favorit
Le Pen insisteix en les qüestions socials al seu feu del nord del Pas-de-Calais
Emmanuel Macron va triar ahir la França rural del sud per tancar la campanya. Tot i que els sondejos són unànimes a assenyalar l’actual president com a favorit a la reelecció, no va voler donar mostres d’excessiva autoconfiança per continuar mobilitzant els seus i evitar que l’abstenció provoqui una sorpresa diumenge.
El cap d’Estat es va desplaçar a Figeac, una localitat de 10.000 habitants al departament de l’Òlt, a la regió d’Occitània. En aquest desplaçament a la França profunda el va acompanyar el primer ministre, Jean Castex, una cosa molt poc habitual a la campanya. Macron va intentar aprofitar el perfil rural de Castex, que era alcalde de Prada de Conflent, al departament dels Pirineus Orientals, quan va ser nomenat al capdavant del Govern.
A Figeac, Macron va ser el més votat en la primera volta, amb un 28,1% de vots, seguit per JeanLuc Mélenchon (esquerra radical), amb un 26,8% dels sufragis, i de la ultradretana Marine Le Pen, amb un 15,10%.
La França rural no sol ser un terreny gaire propici per a Macron, a qui des de ja abans d’arribar a l’Elisi se li va penjar l’etiqueta de personatge molt urbanita i allunyat dels problemes del camp i de les petites comunitats. La revolta de les armilles grogues va consolidar aquesta imatge, malgrat l’esforç de l’interessat a demostrar el contrari. El president va tornar a mostrar ahir que li agrada el repte de confrontar els qui el critiquen, d’anar on costa que l’aplaudeixin. I va fer el míting a l’aire lliure, com ja va fer a Marsella, un contrast amb l’últim gran acte de Le Pen, en un impersonal pavelló firal a Arres. A Figeac es va trobar en un lloc sociològicament interessant perquè hi va guanyar, però Mélenchon és molt fort. Al president l’apressava convèncer els votants d’esquerra d’abandonar les seves reserves i a donar-li el seu suport per evitar que la ultradreta conquereixi l’Elisi.
Macron, que va parlar sense papers, en un centre del poble atapeït, va destacar que “la ruralitat té un futur”, especialment pel canvi de mode de vida propiciat per la pandèmia, l’eclosió del teletreball i la tendència a abandonar les grans metròpolis a la recerca de més qualitat de vida. El president va prometre continuar invertint en la infraestructura de transport i la xarxa d’internet per garantir que la França rural es beneficiï del nou paradigma social. També va anunciar el desplegament de més policia – per la inseguretat creixent que viuen les petites comunitats allunyades– i el reforç de l’atenció sanitària a moltes zones que avui són conegudes com a “deserts mèdics”. Totes aquestes propostes integren “una agenda de re
Crida de la jerarquia catòlica, jueva i protestant d’Alsàcia a votar pels “valors de la República”
construcció dels territoris”.
Marine Le Pen va preferir continuar al seu feu del Pas-de-Calais, al nord del país, que representa com a diputada en l’Assemblea Nacional. Va parlar de la reforma de les pensions anunciada per Macron i va alertar que serà dur serà treballar fins als 64 o 65 anys amb dret a la plena pensió. Va parlar d’un càstig “a perpetuïtat”. Le Pen lanteja mantenir l’edat legal per jubilar-se als 62 anys, com ara. La candidata de l’extrema dreta va continuar posant l’accent en el seu programa social després de reunir-se amb personal mèdic a la localitat de Berck, en què va garantir una millora de salaris i de condicions de treball.
A Alsàcia-Mosel·la, l’única regió francesa on és vigent un estatut religiós especial, una excepció en el laïcisme estricte de l’Estat instaurat el 1906, es va produir un moviment significatiu les últimes hores de la campanya. Alts responsables de la jerarquia catòlica, protestant i jueva van fer públic un comunicat conjunt en què van alertar els fidels sobre la temptació del “replegament nacionalista” i van instar a anar votar per defensar “els valors de la República”. Va ser una manera indirecta, però bastant clara, de demanar el vot per a Macron. El text va ser signat per l’arquebisbe d’Estrasburg, Luc Ravel; el president de les Esglésies protestants d’Alsàcia i la Lorena, Christian Albecker, i el gran rabí del Baix Rin, Harold Weill. ●