La UE veu el cas Pegasus com un afer intern espanyol

Tanmateix el portaveu censurarà l’espionatge si es confirma

Polònia, Hongria, Grècia... i Espanya. Ja són quatre països de la Unió Europea que han tingut casos d’espionatge a opositors, advocats, periodistes i, en el cas de Catalunya, d’activistes i polítics independentistes a través del software Pegasus.

Malgrat això, a l’Executiu

La Comissió entén que és una qüestió de seguretat nacional i que és competència de l’Estat investigar

comunitari recorden que han de ser els mateixos Estats membres els que han d’investigar, tot i que, suposadament, només els governs poden adquirir aquest programa.

Des que va esclatar aquesta setmana el cas d’espionatge massiu a més de 60 independentistes catalans, la Comissió Europea ha mantingut el seu posicionament: Brussel·les no és competent. “La investigació d’aquests afers és responsabilitat de cada Estat membre. Esperem que les autoritats nacionals examinin les al·legacions i recuperin la confiança” dels ciutadans, responen des de l’Executiu comunitari.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar aquesta setmana en una entrevista a Político que la Comissió Europea pressioni “el Govern espanyol si Madrid es nega a dur a terme una investigació”.

Però Brussel·les no recull el guant malgrat que alhora censura el que, segons la investigació de Citizen Lab, ha passat a Espanya. “Qualsevol intent per part dels serveis de seguretat nacional d’accedir a dades de ciutadans, que per descomptat inclou periodistes o polítics, és inacceptable si es confirma”, estima un portaveu.

En tot cas, la Comissió Europea recorda que no és que es negui a investigar, és que no té competències per a això, perquè es tracta d’una qüestió de “seguretat nacional”. No obstant, l’Eurocambra sí que estudiarà el fenomen, després de la creació d’una nova comissió parlamentària específica aquesta mateixa setmana. ●