Delinqüència basca

La mateixa setmana en què per primera vegada Vox entrava en un govern (autonòmic, el de Castella i Lleó), un home ha assassinat la seva dona i la seva filla a Lloret de Mar i els Mossos han detingut el presumpte violador d’Igualada.

El cas d’Igualada, que vostès recordaran, és esborronador: el novembre passat, una noia de 16 anys, sortint d’una discoteca i anant cap a una estació de tren, va ser atacada amb una barra de ferro i violada per un home que la va deixar inconscient en una cuneta. Amb fractura cranioencefàlica, esquinçaments a l’anus i a la vagina, prolapses uterins, pèrdua d’audició..., per no parlar de les seqüeles psicològiques.

No és un cas aïllat, com no ho és el de Lloret. Cada any, a Espanya, desenes de dones són assassinades per les seves parelles o exparelles masculines; quant a agressions sexuals, només l’hospital Clínic, per exemple, va atendre 368 víctimes el 2021. Quan la periodista

Cristina Fallarás va crear el hashtag #Cuéntalo, equivalent espanyol del #MeToo, va rebre ni més ni menys que tres milions de tuits de dones que explicaven tota mena d’agressions i abusos per part de nòvios, caps, col·legues, exnòvios, desconeguts, familiars...

Com amb el terrorisme, l’efecte d’aquesta violència és limitar la llibertat d’una àmplia població. En aquest cas, les dones, amb por de tantíssimes coses: sortir de nit, anar a córrer a qualsevol hora, passejar, viatjar, prendre una beguda en una discoteca, separar-se.

I què proposa Vox? Substituir el concepte de violència de gènere o masclista, i la legislació que l’acompanya, pel de “violència intrafamiliar”. O sigui, negar que el problema té a veure amb la desigualtat, amb el poder i definir-lo només per circumstàncies exteriors. És com si en comptes de parlar de terrorisme, en els anys de plom d’ETA, haguéssim parlat de “delinqüència basca”, barrejant atemptats amb estrebades de bossa pel carrer.

Cristina Fallarás, justament, escrivia aquests dies: “Sí que passaran, perquè ja estan passant. Tard o d’hora governarà a Espanya l’extrema dreta. I llavors les dones tremolarem”. Em temo que té raó. Lamento ser tan pessimista. ●