Roses i llibres

Avui toca passejar i recuperar la brillantor d’una tradició que enorgulleix qualsevol català: Sant Jordi. Els carrers guarnits de llibres i roses; els amants passatgers, secrets, les parelles, els solters es converteixen en insaciables cercadors de la història perfecta; el llibre triat. Amb el temps agitat, climatològicament i políticament, tornem als carrers sense acordonar per gaudir del dia en què l’amor i la cultura es besen apassionadament.

Files de gent esperant poder xerrar uns minuts amb els seus autors preferits i emportar-se a casa la novel·la firmada. Terrasses plenes de declaracions d’amor fetes llibres. Torna Sant Jordi en la seva essència després d’una pandèmia que la va tenyir de gris. Els llibreters es preparen per a la jornada més fructífera de l’any, com abans. Les llistes de recomanacions i la previsió de quins seran els més venuts apareixen en qualsevol publicació. La

Torna Sant Jordi en la seva essència després d’una pandèmia que la va tenyir de gris

litúrgia del dia del Llibre i la Rosa, del drac i Sant Jordi, dels herois i les heroïnes que, malgrat la complexitat de l’amor, continuen aixecant la llança en la seva defensa.

Aquest any a més cau en dissabte, bons presagis de celebració i alegria als carrers. Potser seran per a molts les seves primeres roses o llibres com a regals d’amor. Potser d’altres no rebran ni una cosa ni l’altra: hem d’aprendre que aquest és un dia per homenatjar-se i regalar-se també.

Celebrar Sant Jordi com a catalana i escriptora és un obsequi que fa més d’una dècada que gaudeixo. Formar part de l’engranatge festiu, i comprovar l’alegria desbordant des de l’altra banda del taulell és una sensació embriagadora. Sant Jordi comença molt d’hora per a mi; amb nervis de compartir, de gaudir de la festa. I s’acaba tard, amb el tancament de les parades i la tornada dels amants a casa seva. Els carrers il·luminats pels fanals se senten més brillants, més sonors, més alegres, més estimats. Han rebut milers de ciutadans disposats a deixar l’empremta invisible de la màgia de Sant Jordi que ens empeny a foragitar la dissort per un dia i potenciar l’escalf de compartir, de somriure.

De ben petita vaig deixar de creure en els Reis d’Orient, però d’adulta continuo creient en Sant Jordi i el seu poder més enllà dels llibres i les roses: de confortable reunió. ●