Rere el rastre de l’ADN

Els Mossos localitzen a casa del detingut a Igualada la roba que portava la nit que presumptament va agredir sexualment la menor

Amesura que transcorren les hores des que la matinada de dijous van detenir el presumpte autor de la brutal agressió sexual que va patir una menor a la sortida d’una discoteca d’Igualada, es comprèn millor la certesa amb què els investigadors de la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) van traslladar als seus superiors que l’individu arrestat era el que havien buscat els últims cinc mesos. Quan van travessar la porta del segon tercera del número 13 del carrer Sant Sebastià de la capital de l’Anoia tenien indicis contra el sospitós, però no proves. En això continuen contra rellotge els investigadors i la policia científica als seus laboratoris.

Les més de set hores que va durar l’escorcoll del pis van donar els seus fruits. Els mossos van localitzar les peces que el jove bolivià, de 21 anys i amb antecedents policials per agressió sexual i maltractaments masclistes, portava la matinada que presumptament va assaltar una menor de 16 anys, a qui va abandonar inconscient creient que estava morta. Des d’ahir, els científics de la policia treballen a consciència als laboratoris centrals del complex policial d’Egara per identificar l’ADN de la víctima en aquelles peces de roba, malgrat les rentades que han pogut tenir.

Els investigadors van arribar a centrar el seu sospitós a partir del seu antecedent sexual. Però va ser molt més important el que van explicar de l’individu, transportista, el seu entorn. El seu tracte despectiu, agressiu i maltractador cap a les dones; des de la seva mare, a la seva germana, que el va denunciar per abusos sexuals quan només tenia set anys, i les seves exparelles. Rastrejant més a consciència en la trajectòria de l’home, no només des que va arribar a Espanya, per reagrupament familiar, sinó també a Bolívia, els investigadors van localitzar antecedents de violència masclista a casa seva.

Quan el sospitós només tenia catorze anys, la seva mare, que el 2004 va fugir de Bolívia i es va traslladar a Espanya per treballar, va aconseguir als tribunals del seu país arrabassar al seu marit la custòdia del seu fill. Va ser després d’una declaració que consta a la sentència judicial en què la dona narra episodis continus de pallisses, borratxeres, insults, maltractaments i absolut abandonament dels seus fills. Després d’aquesta sentència, la dona va aconseguir per reunificació fami