El gran masturbador

Gran documental (HBO Max) sobre el saxofonista Kenny G. El títol, Listening to Kenny G, és gairebé tan irònic com el nom de la directora: Penny Lane. El saxofonista s’explica a través de la cronologia dels seus èxits –especialment perdurables a partir dels anys vuitanta– i no defuig reflexionar sobre les acusacions, de vegades còmiques i sovint virulents, d’haver prostituït i profanat el jazz.

EL TRIOM# DE LA VOLUNTAT. La naturalitat amb què l’acusat argumenta ajuda a descobrir una forma de perseverança insubornable, similar a la d’alguns esportistes d’elit que, contra els pronòstics, s’han convertit en referents. Ho repeteix sempre que pot: el secret de l’èxit és “practicar, practicar i practicar”. Les imatges triades per il·lustrar quaranta anys de professió són boníssimes. Hi veiem un jove Kenny G camuflat enmig de bandes de jazz més o menys irrellevants, reconvertit en producte esclau d’operacions de màrqueting i conscient que el seu somni de convertir-se en el Grover Washington jr. blanc no solament era possible sinó imminent.

EL PREU DE L’ÈXIT. Amb els anys, queda clar que el músic ha tingut temps per acumular els arguments que més el justifiquen i més bona imatge de fair play transmeten davant de les crítiques. Però veure’l treballar i encadenar els testimonis dels que hi han col·laborat ajuda a modificar la idea, que tant hem explotat, que Kenny G és un subproducte, pervertidor de clàssics, música d’ascensor, de gimnasos i de grans magatzems, i capaç de participar en operacions d’imatge tan aparentment grotesques com tenir el rècord Guiness de la nota més llarga (vint minuts) tocada amb un saxo soprano. Música corporativa o conformista, ensucrada o emfàticament melòdica, els discos de Kenny G continuen sent un negoci que li permet jugar al golf o conduir la seva pròpia avioneta. I l’al·licient del documental és que té la intel·ligència d’incorporar, com a part de l’estructura, els comentaris i les reflexions feliçment corrosius dels seus crítics. Fins i tot d’un especialista que admet que, quan va sentir per primera vegada un dels grans èxits de Kenny G, va pensar: “No és sexe. És masturbació”. ●