Enlairament des del terrat

Com a les antigues revetlles que es van recuperar durant la pandèmia, la cita per a la foto de Sant Jordi per a la portada d’avui era al terrat de l’hotel Alma. Cap a les set del vespre, es va girar un vent de tempesta que no augurava res de bo, però per sort el temps va respectar la tradicional festa de La Vanguardia, que dona el tret de sortida a la diada de Sant Jordi.

Mentre Pedro Madueño enllestia els últims detalls de la fotografia, els escriptors triats per a la instantània se saludaven, es coneixien i intercanviaven admiracions, encara amb les jaquetes posades, perquè la temperatura no era pas alta i el vent accentuava la sensació de fred.

Rafel Nadal ( Quan s’esborren les paraules, Columna/Destino) va descobrir que entre els participants hi havia la cantautora i també escriptora Rigoberta Bandini ( Vértigo, Aguilar) i li va demanar de fer-s’hi una selfie: “És que els meus nets en canten totes les cançons. El que jo escric no els interessa pas, però ella sí que els agrada”, explicava el popular escriptor, que aquesta mateixa setmana ha perdut la seva mare, protagonista de l’últim dels seus llibres de records.

Nadal i Gemma Lienas ( La vida privada de Carmina Massot, Univers/ Harper Collins) van saludar Theodor Kallifatides ( Timandra, Galàxia Gutenberg), a qui llegeixen i admiren. L’escriptor suec d’origen grec es deixava estimar i intentava referir els títols dels seus llibres en castellà, alguns dels quals difereixen de la versió catalana, amb la qual cosa la comunicació es complicava encara més.

A l’hora de col·locar-se per a la foto, Empar Moliner ( Benvolguda, Columna/Planeta) es va asseure a terra al costat de Kallifatides i es van passar l’estona fent bromes i comentant tot el que passava al seu voltant. Entre els més obedients, es van col·locar de seguida al lloc indicat Elísabet Benavent ( El arte de engañar al karma, Suma de Letras), Xita Rubert ( Mis días con los Kopp, Anagrama), Fernando Aramburu ( Els falciots, Columna/ Tusquets), Luis Landero ( Una historia ridícula, Tusquets), Tamara Djermanovic ( El universo de Dostoievski, Acantilado), i un terç de Carmen Mola, Jorge Díaz ( La bèstia, Columna/Planeta). També Santiago Auserón ( Arte sonora, Anagrama), el més formal de tots, que va canviar l’escola de calor per un vespre ventós. Inés Martín Rodrigo ( Las formas del querer, Destino) es va treure la jaqueta i, tot i que es pelava de fred, es va voler mantenir amb la brusa primaverenca que havia triat per a l’ocasió.

Com que el vent venia a ratxes, el gerro de terrissa curull de roses que es veu a la dreta de la foto ballava perillosament, de manera que un cambrer s’hi va posar al darrere per aguantar-lo i que no caigués damunt d’algú. Però llavors hauria sortit a la foto, i Madueño ja s’havia queixat que hi havia massa escriptors, que setze eren massa, i només hi hauria faltat la torna. De manera que Carlos Zanón ( Love song, Salamandra), que és de la casa, es va haver d’encarregar d’aguantar dissimuladament el gerro amenaçador perquè no caigués de la barana.

Per animar la festa, Moliner va deixar anar: “Us imagineu que ara cau una bomba o passa com a American pie i desapareixem tots?”. I Santi Vila ( Vida plena, vida bona, Libros de Vanguardia) va respondre: “I tot el talent que es perdria!”. Acabada la foto i llançats tots els pètals, Kallifatides va encendre la pipa i es va quedar enraonant una bona estona al terrat amb Jo Nesbø ( L’home de la gelosia, Proa/Reservoir Books), lluny del brogit de la festa que es començava a animar al jardí de la planta baixa. ●

Carlos Zanón, que és de la casa, es va haver d’encarregar d’aguantar el gerro amenaçador

MANÉ ESPINOSA L gloss de S nt Jordi El per$od$sta John Carl$n va ser l’encarregat de glossar la festa de Sant Jord$, que va centrar en una defensa de la c$utat de Barcelona, malgrat els malastrucs: “Jo podr$a v$ure a qualsevol c$utat $ v$sc aquí”