Música amunt i avall de l’escenari

Que hi hagi més músics entre el públic que a sobre de l’escenari sol ser habitual a la trobada de La Vanguardia, però ahir a la nit l’equació va tornar a ser eficaç i lúdica, i d’això es tracta. Així doncs, hi va tornar a haver música en directe, amb una proposta que també va tornar a ser coherent amb la línia heterogènia d’aquesta avantsala del Sant Jordi. Si en el passat s’havien acollit a l’escenari del jardí noms com Los Manolos, Alfred o Pablo Carbonell, per exemple, ahir va ser el torn protagonista del Meraki Duet. Es tracta d’una proposta originada al Taller de Músics, ja que els seus dos integrants, el saxo Marc Urrutia i la guitarrista Marina Vinent, estan acabant l’últim curs de grau superior. La seva actuació va despertar escassa atenció dels assistents, però a ells no els va importar, segons van reconèixer després, i s’ho van passar bé oferint, com també van confessar, un “jazz sense gaires pretensions”. A ella li encanta Wes Montgomery, i Dexter Gordon és el principal referent d’ell.

No van ser els únics que s’ho van passar bé, tal com van exterioritzar els col·legues de professió que van assistir a la trobada. Començant per Rigoberta Bandini, reclamada per admiradors de diversa edat i sexe, sobretot per fer-se selfies. Comentava Paula Ribó sobre el seu actual èxit que ella sempre ha fet el que ha volgut però que segurament té a veure amb el canvi intern que va fer fa uns quants anys i que “l’univers em va respondre”.

També es va deixar veure, no li va ser difícil, Loquillo, acompanyat de Felipe Cabrerizo, autor de Loquillo, la biografía oficial, que va vent en popa, o Santiago Auserón, calorós en la proximitat i també amb llibre al mercat, el formidable Arte sonora. ●

Joan Dausà