Cecilia Roth i la Cervantes insubmisa

L’actriu argentina recull el premi en nom de Cristina Peri Rossi, que envia un poderós discurs

No es coneixien. De jove Cecilia Roth llegia obres de la premi Cervantes d’aquest any, com La nave de los locos, i li agradaven molt, però no havien creuat cap paraula mai. Quan el seu agent la va trucar per dir-li que Cristina Peri Rossi volia que llegís el seu discurs d’acceptació del Cervantes, el gran guardó de les lletres en espanyol, que ella no podria recollir per una fràgil salut, va pensar que era un somni, va revelar l’actriu. Un somni impactant: davant els Reis i el president del Govern, al paranimf de la Universitat d’Alcalá de Henares, Roth va llegir – va interpretar– el poderós discurs de Peri Rossi, uruguaiana exiliada fa 50 anys a Barcelona. Discurs on va unir prodigiosament El Quixot, la defensa dels drets de la dona, l’humor i l’horror de la guerra. Hi va assenyalar que “el sentit de l’humor és el sisè sentit de la literatura”, va recordar versos seus que parafrasegen Neruda –“podria escriure els versos més tristos aquesta nit / si els versos solucionessin la cosa”– i va mostrar els límits de l’art: “Els meus versos no salvarien els que moren per les bombes i els míssils a la culta Europa”.

El Rei va voler donar les gràcies a Peri Rossi “per haver-se mostrat sovint rebel, insubmisa i transgressora, diferent, en suma”. I el Ministre de Cultura, Miquel Iceta, va arribar a brandar la seva novel·la autobiogràfica La insumisa. I l’autora va mostrar a partir de Roth que era la paraula justa.

Va assegurar que llegir El Quixot li va provocar sentiments enfrontats: “L’autor declarava que el seu protagonista estava boig, però alhora m’emocionava que el seu propòsit fos desfazer greuges i establir la justícia, fet que em semblava que era prou raonable vist l’estat del món”. Però va arribar a pensar que Cervantes ridiculitzava el personatge “per fernos veure que canviar el món i establir la justícia era un deliri”. Fins que va descobrir Marcela, “assetjada pels homes per la seva bellesa i riquesa”, que “en un sorprenent discurs rebutja els homes, el matrimoni i les relacions de poder entre els sexes: reclama la seva llibertat, i per a això s’aïlla de la societat”. Amb el temps, seria qualificada d’histèrica.

“Sabia, com Marcela, que en una societat patriarcal ser dona i independent era rar i sospitós”, va afirmar, però “en lloc de renunciar a la societat, des dels meus llibres i des de la meva vida he intentat desfazer greuges i lluitar per la llibertat i la justícia, tot i que no de manera pamfletària o realista, sinó al·legòrica i imaginativa. No necessitem duplicar la realitat, sinó ironitzar o interpretar-la”. ●

BALLESTE S E E Cecilia Roth recull el Cervantes de Peri Rossi amb els Reis