Carlos Alcaraz, tennista meravellós

El ‘teenager’ murcià desplega un festival de deixades i paral·lels per tombar Tsitsipàs i plantar-se a semifinals

En el dia de les presses i les dobles rondes –programa interminable que condensa una dotzena de partits quan se n’havien d’haver disputat quatre–, amb el públic, els organitzadors i els tennistes atalaiant l’horitzó per veure si surten els núvols, Pablo Carreño i Casper Ruud decideixen entretenir-se més: allarguen el seu xoc fins a l’infinit.

Tots dos lluiten al fresc del capvespre, i empaten a un set a les set llargues del vespre, i després s’estiren encara més, gairebé fins al crepuscle, i el públic s’embolica amb els seus abrics.

I ningú no es rendeix, ja que tots volen gaudir de l’espectacle perquè a més, més tard, ve l’Alcaraz-Tsitsipàs, el Partit en majúscules.

–Tenim ganes de més –s’enviaven watsaps els aficionats de la pista Rafa Nadal, potser recordant les penes del dia anterior (tot just dos partits s’havien disputat dijous, el dia de les pluges; l’organització recorda que tornarà l’import de les entrades a qui ho sol·liciti).

I, com per complaure’ls encara més, Carreño es compromet fins a l’extrem. Perd la primera mànega però rescata tres pilotes de partit en la segona, i es refà definitivament i es projecta fins a la semifinal (4-6, 7-6

El grec, primer favorit del torneig, no es va sentir mai a gust davant l’ostentació de recursos d’Alcaraz

Al vespre, Carreño remuntava la seva cita davant Ruud; en total, va invertir 5h44m a guanyar els dos partits

(8) i 6-3), on l’està esperant Diego Schwartzman.

I cal esperar fins a les 20.09 h per contemplar el desenllaç del combat. Quan Carreño tanca el pas, els cronistes fan comptes: ha invertit 3h02m davant Ruud, i 2h42m al migdia davant Sonego, i el saldo diu que, en total, Carreño ha passat 5h44m a la pista un sol dia.

Pas mal.

I, després, ja:

(...)

El tema mereix un repòs. –No havia vist mai tal gentada en aquesta pista a aquestes hores de la nit –assenteixen els cronistes més veterans.

I l’articulista ocupa la seva localitat sota el marcador, amb vista al Tibidabo i la seva nòria, far a la muntanya a la nit, i joguineja amb les coloraines que floten en la foscor. Però serà millor que no es distregui.

El Partit és un festival. Contrariat es mou Tsitsipàs, colós grec, l’home que ha perdut dues finals al RCTB –totes dues davant Rafael Nadal, l’última l’any passat– i que porta tres dies jugant a contrapeu, ara esperant que creixi la pluja, ara saltant a la pista de nit, amb fred i vent, i aquesta vegada s’enfronta a un rival que està absolutament inspirat.

Alcaraz (18), onzè tennista mundial, ja no és el futur, sinó el present.

Ho pensa Tsitsipàs, que entén d’això.

–Dues vegades m’he enfrontat a ell, i encara no sé com guanyar-lo –havia confessat el grec el dia anterior–.

El festival de tennis, en el seu sentit més estricte, arrenca a les 20.59 h. Just en aquest instant, Alcaraz firma la seva primera deixada. Li surt perfecta, tallant i molt dissimulada, i per això Tsitsipàs la veu tard i corre cap endavant però no arriba i el Partit.

Joc superlatiu La irrupció 9e Carlos Alcaraz, la nova sensació 9el tennis mun9ial, va il·luminar la nit 9el RCTB, atapeï9a 9’especta9ors malgrat el fre9 primaveral i el vaivé 9’horaris i matxs 9uplicats el públic es delecta.

És el Partit.

Ja llavors, Carlos Alcaraz és un cicló i Tsitsipàs, un grec turmentat que pensa i pensa però no troba les respostes.

Tot li surt bé al murcià, tennista meravellós la irrupció del qual en el circuit fascina els experts i confon els rivals. Fa un any, Alcaraz amb prou feines apareixia entre els 120 millors del món. Dilluns ja apareixerà com un Top 10.

Qui sap on serà d’aquí uns quants mesos.

En aquest moment de la nit es troba davant Tsitsipàs, que és la cinquena raqueta mundi