“En pandèmia he operat nens de 82 països”

Ramón Medel Cirurgià oculoplàstic

La caiguda de la parpella superior (ptosi palpebral) del president d’ERC, Oriol Junqueras, té solució, afirma Ramón Medel. El remei és en l’oculoplàstia, una jove especialitat dins de l’oftalmologia que s’ocupa de tot el que hi ha al voltant de l’ull: les parpelles, l’òrbita i les vies lacrimals. Medel (São Tomé, Jaén, 1966), un dels seus pioners, ha organitzat Barcelona Oculoplastics, un congrés que ha reunit prop de 400 professionals de 64 països a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO).

La seva especialitat no és molt coneguda socialment...

Ara està deixant de ser desconeguda. Quan vaig venir aquí el 1995, després de formar-me a Londres amb Richard Collin, que ha estat una mica el pare de l’especialitat a Europa, érem dos a Barcelona. He creat una escola i tenim 25 fellows, 25 oftalmòlegs que han deixat de treballar als seus països durant un any i són amb mi per aprendre. He ensenyat centenars de residents al Vall d’Hebron. Hi ha moltíssima il·lusió per la cirurgia oculoplàstica, perquè es veuen uns resultats i una feina realment vistosos. Barcelona és una de les ciutats del món amb més cirurgians oculoplàstics per càpita del món.

Potser és culpa dels que vam començar amb il·lusió i hem creat il·lusió entre els metges joves.

És qüestió de salut o d’estètica?

Quan vaig començar, a Londres, l’estètica era un 20% de la feina. Fa molt pocs anys vaig veure que els procediments estètics són un 20% del que faig. Realment, l’estètica és una part molt important, perquè hem evolucionat molt, però també hi ha moltíssima part de patologia.

Vostè ha desenvolupat una tècnica (flap frontal) per tractar la ptosi infantil amb una única intervenció en lloc de més d’una.

Aquesta tècnica que vaig modificar i vaig començar a implementar fa 20 anys té molts avantatges respecte a les preexistents. Els avenços van a poc a poc. Des que sorgeix la idea i la provem en cadàvers, fins que ho fem en persones i comencem a veure els bons resultats, es triga molt de temps. Aquesta tècnica és principalment per a nens que neixen amb problemes congènits. Són nens que són infeliços perquè són diferents i se senten diferents. Això els canvia la vida totalment.

En quin sentit?

Hi ha una època de maduració de les vies visuals. Si tens una parpella tancada, el cervell només reconeix un ull, i això fa que es formi el que es diu ull gandul. I aquesta ambliopia el que fa és que, quan acaba l’època de maduració, que sol ser als 7 anys, si

La patologia “Cal evitar l’ull gandul al primer any per prevenir danys visuals i psicològics”

Estètica “La nostra marca és la mirada i ens diferenciem per la mirada”

no s’ha estimulat l’ull, es queda amb la visió pertorbada. No hi ha un desenvolupament perfecte, i això és per sempre. Cal intentar evitar l’ull gandul al voltant del primer any, perquè és quan es comencen a aixecar els nens i la parpella els tapa la visió. Però la pitjor complicació són els danys psicològics. A partir dels 5 anys el cent per cent dels nens té problemes psicosocials, pateixen assetjament escolar, són infeliços. Els qui hem operat desenes de milers de ptosi, quan veiem un pacient amb 30 anys que no s’ha operat, sempre ens expliquen la mateixa història. Ha estat un infern la seva vida, i volen oblidar la seva infantesa perquè va ser molt dura. Quan els solucionem el problema els canvia la vida així (espetec de dits). La ptosi afecta la nostra marca personal, que és la nostra mirada. Si el teu segell és dolent, et retires de la societat. Molta gent m’explica que l’índex de suïcidi és molt alt en l’adoles