La Vanguardia (Català-1ª edició)
Piqué descobreix un territori verge
Encara que sembli mentida, el futbol manté territoris verges i fèrtils, sorprenentment inexplorats des que els seus pares fundadors es van reunir en una taverna de Covent Garden. Han passat 159 anys des d’aquell conclave, i es desconeixia un cas com el que han protagonitzat Gerard Piqué, capità del Barça, i Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola, actors principals en el cas Supercopa, una fascinant trama mercantil farcida de contractes milionaris, comissions sucoses i converses gracioses.
En síntesi, es tracta de la proposta d’un jugador (Piqué) al seu màxim superior jeràrquic (Rubiales) com a agent intermediari en l’organització d’un nou disseny de la Supercopa d’Espanya. Piqué està adscrit a la Federació per la seva pertinença a un club (FC Barcelona) i també com a propietari d’un altre (l’Andorra), condició que en algun moment no deixa de recordar al president. Entre les propostes hi ha un repartiment econòmic desigual, a partir d’una taula discriminadora que afavoreix extraordinàriament el Barça i el Reial Madrid.
No hi va haver oposició a aquest desequilibri per part de la Federació Espanyola, la casa comuna del futbol, que hauria de vetllar per l’equitat entre els seus associats. Cap de les dues parts no va observar col·lisió d’interessos en un torneig que afecta l’equip de Piqué –si el Barça o el Reial Madrid no es classifiquen per a la Supercopa, la Federació rebrà 30 milions d’euros, en lloc de 40– i el sou de Rubiales, un problema que s’ha corregit després que hagi saltat l’escàndol. Des d’ara cobrarà un fix.
Pel que fa a la comissió de 24 milions, Piqué va aclarir al president que el més convenient en aquest tema era deixarlo en mans dels saudites, per bé que un annex del contracte, fins ara desconegut, hi involucra la Federació Espanyola. En cas d’impagament a Piqué, la Federació podrà trencar l’acord. És a dir, la Federació participa en l’acord. Rubiales sempre va negar que estigués al cas de la comissió que pagaven els saudites.
L’anomenat “pelotazo de la Supercopa” es distingeix per alguna cosa més que l’escàndol que ha generat. Per primera vegada en el futbol, un jugador s’ha internat en un territori desconegut pels jugadors en actiu. Els jugadors acostumaven a signar contractes d’imatge, obtenien diners a partir de la publicitat i de vegades s’ocupaven de negocis al marge de la seva professió, o fronterers. La immersió total –compra de clubs, intermediació, etc.– només es produïa després de la retirada.
Piqué ha trencat amb aquest model tradicional, tan vell que ningú no s’havia atrevit a modificar-lo, potser perquè ningú no havia comprès les oportunitats que oferia a un sector que només semblava tenir dret a expressar-se a la gespa. Piqué és un pioner en tota regla, i no li faltaran seguidors a partir d’ara, llevat que s’estableixin nous codis i desapareguin les línies grises que han presidit aquest cas. Ha aprofitat la seva condició de futbolista cèlebre, atent a la realitat quotidiana de la indústria del futbol, per actuar en un territori verge.
Fa temps que va decidir canviar la seva posició d’empleat per la d’ocupador i esprémer els seus coneixements. Al
Meitat jugador, meitat empresari, el central ha emergit com un gran detector d’oportunitats
consell d’administració de la seva empresa (Kosmos Holding SL) hi ha el propietari de Rakuten, el gegant empresarial japonès que ha patrocinat el Barça des del 2017; el 2019 va adquirir l’Andorra i va pagar 450.000 euros per ocupar la plaça que deixava vacant el Reus a Segona B; l’agost de l’any passat va aprofitar el fitxatge de Messi pel PSG per comprar els drets televisius de la Lliga francesa. Fabulós defensa, meitat jugador, meitat empresari, Piqué ha emergit com un brillant detector d’oportunitats mercantils en l’escenari que trepitja cada dia. El coneix fil per randa, no té competència i ho aprofita com un lleó. ●