Més efectes que afectes

L’Executiu espanyol ha mogut peça, però el Govern no es conformarà amb un nyap que es basa a obrir un “control intern en el CNI”, exercici consistent a fer que aquells sobre els quals recauen les sospites d’actuació il·lícita s’investiguin a ells mateixos. És un acudit molt dolent i una sortida que no està a l’altura de la gravetat de l’anomenat Catalangate.

Al ministre Félix Bolaños li va tocar vendre ahir aquesta mercaderia després de la reunió amb la consellera Laura Vilagrà, amb la retòrica equívoca de consultori sentimental que Pedro Sánchez fa servir per al conflicte català, com si el que va originar al seu dia el procés fos una discussió entre cunyats que no se suporten. “Estem recuperant els afectes”, va deixar anar l’enviat especial de la Moncloa provant de solucionar un embolic enorme amb conjurs mecànics de la bruixa Pirula. Sisplau, que algú avisi –al PSOE, al Gabinet central– que aquesta fraseologia és inadequada a més de gairebé immoral, sobretot quan estem parlant d’un escàndol de dimensions europees (com remarca la premsa internacional) i no d’una anècdota típica de l’Espanya dels Botejara.

L’espionatge de més de seixanta persones relacionades amb l’independentisme català mitjançant el programa Pegasus ha provocat molt més emprenyament del que es veu. Perquè els espiats també parlaven amb figures rellevants de fora de Catalunya. Per exemple, el lehendakari Urkullu –que va tenir un paper clau com a mediador l’octubre del 2017– no està precisament gaire content amb tot el que es va sabent. Sánchez ha de donar una resposta política convincent, no només a ERC, també a altres actors institucionals, encara que compti amb la inèr

Urkullu, que va tenir un paper clau com a mediador, no està gaire content amb tot el que es va sabent

cia favorable de certs mitjans de Madrid i d’una opinió pública que accepta que l’Estat de dret vulneri les seves regles bàsiques, sempre que es tracti de perseguir separatistes i altres elements d’allò que anomenen “la anti España”.

No es tracta d’afectes, sinó d’efectes. Els efectes impredictibles que sobre una democràcia que es proclama plena tindrà un cas d’espionatge a gran escala dels seus propis ciutadans. Què separa els règims totalitaris i autocràtics de les democràcies? Precisament que les situacions d’aquest tipus poden ser aclarides per instàncies independents. Però falla l’enfocament. Bolaños, igual com altres socialistes, ha dit que l’Executiu “comprèn la inquietud i preocupació de les persones afectades”. Aquesta no és la perspectiva correcta: l’assumpte hauria d’inquietar i preocupar tots els demòcrates espanyols, també el PSOE i el PP.

Pere Aragonès i Oriol Junqueras estan estirant la corda però no volen trencar-la, perquè saben que la nuvolada de tempesta, en cas d’inestabilitat parlamentària a Madrid, tindria el color verd de Vox. No obstant això, aquesta vegada, ERC no s’empassarà cap placebo de Sánchez, s’hi juga massa.