Això no era arte povera

Quan vaig començar a pensar en això encara no sabíem com acabaria el culebrot de les escombraries. Una vaga a Barcelona de cinc dies, sense recollida d’escombraries ni neteja viària, era una amenaça real. La ciutat no coneix una vaga així del sector des de fa quaranta anys, i l’alerta va desesperar el govern municipal així que van saber que CC.OO. i CGT s’afegien a la iniciativa.

El mateix dia que es va anunciar la vaga algú em va enviar una fotografia d’un carrer de Sarrià. Al portal d’un edifici, ensumant entre les bosses d’escombraries, un senglar maduret feia de les seves. En el vídeo adjunt corria per la vorera, després de trobar el seu tresor, i una veu en off repetia irònica: “A Sarrià, recollida d’escombraries porta a porta”.

Es van afegir al xat exemples poc sincrònics de la revolució animal que reconquereix la ciutat. Un niu de gavines cuidant els seus ous a la Vila Olímpica, l’aparició de garses a Badalona, primera línia de mar, que desplacen les cotorres verdes de les palmeres del passeig...

Si es complissin alguna vegada els sis dies de vaga anunciats, tindríem un gran problema d’insalubritat més: tots aquells animalets trobarien dins les nostres deixalles un bufet lliure fabulós.

Què va demanar el Consistori? Que els contribuents féssim el sacrifici d’acumular menys residus aquells dies de caos. Bonica proposta, tan inútil com quan Borrell va demanar que abaixéssim la calefacció. I van convocar un gabinet de crisi, esclar, i va arribar Sant Jordi. I les roses i els llibres. I va pedregar al passeig de Gràcia! I ho van arreglar abans de donar la pitjor imatge de Barcelona.

Recordo una obra de Michelangelo Pistoletto, la muntanya immensa de roba utilitzada, vella, bruta, amuntegada com una enorme lleonera adolescent. Se suposa que la crítica sobre el repartiment de recursos es desprenia d’observar aquella Venus dels draps.

El que ens esperava amb la vaga no era tan glamurós, res d’arte povera: hauria estat un paisatge de merda, textualment i metafòricament. La lluita entre animals de presa per garantir la supervivència. Guardem les joies, que arriben les garses. ●