La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense treva per a l’Elisi
La ultradreta i l’esquerra radical busquen la revenja a les legislatives del juny
Emmanuel Macron no gaudirà d’un període de gràcia. Ni tan sols d’una treva breu. La reelecció com a president de França, diumenge, amb un avantatge considerable sobre Marine Le Pen, no li garanteix tranquil·litat. Tant l’extrema dreta com l’esquerra radical intentaran la revenja a les eleccions legislatives del 12 i el 19 de juny.
A primera vista els resultats van ser contundents. Macron va obtenir un 58,5% dels vots davant el 41,5% de Le Pen. Disset punts de diferència. Gairebé 5,5 milions de vots més per al president actual. Tot i això, altres dades mostren que, de fet, Macron és lluny de comptar amb un suport majoritari al país. Un total de 13,6 milions de francesos (un 28% del cens electoral) es van abstenir, 2,2 milions van votar en blanc i 790.000 van dipositar una papereta nul·la a l’urna.
L’abstenció va ser alta per als paràmetres francesos, però el que va ser realment extraordinari va ser, com ja va passar el 2017, el volum del vot en blanc i nul, gairebé tres milions d’electors en total. Són ciutadans que van expressar d’aquesta manera el seu profund disgust, frustració i impotència per la forçosa disjuntiva entre dos candidats que no els convencien gens. Si es tenen en compte les abstencions i els vots blancs i nuls, Macron va ser reelegit amb només un 38,5% del cens electoral.
A més a més, el president sap –i ho va reconèixer públicament a la festa de la victòria, al Camp de Mart, sota la torre Eiffel– que una part dels seus electors el van votar sense cap entusiasme, resignats, per pur deure moral d’evitar l’accés al poder de l’extrema dreta.
Les cartes de la política francesa es tornaran a remenar al juny, quan es votarà per renovar l’Assemblea Nacional. És evident que el triomf de diumenge dona al partit de Macron, La República en Marxa (REM), un fort impuls. Per a un sector de votants del president, escollir la papereta de l’REM serà un reflex gairebé automàtic. De totes maneres, res no garanteix una majoria com l’obtinguda el 2017. Aquests anys el partit no s’ha consolidat prou al territori. Es va posar en evidència a les eleccions europees del 2019, a les municipals del 2020 i a les regionals del 2021. En tots tres casos els resultats per al partit presidencial van ser decebedors, o humiliants.
Caldrà veure com s’articulen les candidatures entre l’REM i altres forces de la majoria presidencial, com els centristes de MoDem i la nova força de centredreta, Horitzons, de l’ex primer ministre Édouard Philippe. El mateix Macron vol intervenir directament en les decisions sobre els candidats.
El líder de La França Insubmisa i de la candidatura de la Unió Popular, Jean-Luc Mélenchon, que va aconseguir gairebé un 22% dels vots a la primera volta de les presidencials, creu que li serà possible atreure altres forces d’esquerra i comptar amb un bloc molt sòlid de diputats. Aspira, fins i tot, a guanyar els comicis i que Macron es vegi obligat a
Tres milions de vots en blanc o nuls expressen el profund disgust de molts electors
El partit presidencial no s’ha consolidat al territori i té difícil revalidar la majoria del 2017
nomenar-lo primer ministre, cosa que suposaria una cohabitació política molt extravagant.
Mélenchon, sempre hàbil, va sortir a escena tan bon punt es va saber que Macron havia guanyat per intentar aigualir-li la festa i llançar l’ham als milions de persones que es van negar a acceptar el dilema entre el president i Le Pen perquè se sentien alienes a aquella batalla. El líder d’esquerres va assegurar que Macron ha estat “el president pitjor elegit de la V República”, i, utilitzant una metàfora brillant, el va despatxar dient que “flota en un oceà d’absten