La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron atreu joves i grans, els més rics i més ben formats
Le Pen triomfa entre les classes treballadores i menys educades i a les zones rurals
El vot a França no és gens homogeni ni respon ja al vell esquema dreta-esquerra d’enfrontament ideològic. Les eleccions presidencials de diumenge han constatat una sociologia molt particular en les preferències polítiques. En línies generals, Emmanuel Macron atreu el vot dels més joves i dels més grans, de les persones amb més ingressos i les que han rebut millor formació. Marine Le Pen, en canvi, és forta entre les classes treballadores, sobretot en l’àmbit rural, i amb un nivell acadèmic més baix.
Una enquesta de l’institut Ipsos-Sopra Steria per a la radiotelevisió pública, partint del sondeig a peu d’urna, dibuixa un país complex, una nació arxipèlag, amb línies de fractura geogràfiques i socials. S’han confirmat les tendències que són visibles des de fa anys i que no només afecten França, sinó també altres països europeus i els Estats Units. Són conseqüència de la globalització, de l’acumulació de crisi, del disgust i la sensació de greuge, del desfasament entre els que se senten abandonats i perdedors dels canvis i els que, malgrat tot, han prosperat i encaren amb optimisme el futur. Entre els fenòmens del Brexit, de Trump i de Le Pen hi ha bastantes similituds.
Macron té èxit entre els votants entre 18 i 24 anys. Un 61% de les persones en aquesta franja d’edat que van anar a votar li va donar suport per continuar a l’Elisi. Entre els que tenen entre 60 i 69 anys, un 59% van dipositar la papereta a favor de l’actual cap d’Estat. Els més grans de 70 anys són encara més fidels a Macron: un 71% el van votar. Es tracta d’una coalició singular entre la generació jove i la de més edat, entre nets i avis.
El sociòleg Jérôme Fourquet, en una entrevista publicada ahir per Le Figaro, recorda que “la vella esquerra i la vella dreta han desaparegut”, i ha sorgit un paisatge polític nou de què Macron és la màxima encarnació a França. Segons Fourquet, el reelegit president ha aconseguit fer “una veritable opa a la gent gran”.
La preferència massiva del sector de la tercera edat per Macron s’explica per diverses raons. Hi ha un factor legitimista, una ànsia de seguretat, que s’expressa votant qui està al poder per no córrer riscos en temps de greus crisis com la guerra d’Ucraïna. En el cas concret de Macron també pesa la seva reforma de les pensions, un projecte discutit entre els que estan en edat laboral però que la gent gran aprecia. Aquests últims són molt conscients que reformar el sistema és imprescindible per evitar la fallida, que els afectaria de manera catastròfica els seus últims anys de vida.
El nivell educatiu té un paper significatiu en l’opció electoral. Un 74% dels que han cursat més de tres anys d’estudis superiors van votar Macron. Entre els votants de Le Pen, només un 26% tenien aquest nivell de formació.
La renda i la posició a l’escala laboral també són determinants. Les classes mitjanes superiors són una gran reserva de vots per a Macron, mentre que Le Pen depèn dels estrats que se senten menys afavorits. Un 77% de les persones que ocupen càrrecs en l’estructura directiva de les empreses es van inclinar per l’actual president. També un 59% dels que treballen en càrrecs intermedis. Només van oferir el seu suport a Macron un 33% dels obrers. Un 65% dels votants de Macron viuen en cases amb ingressos superiors als 3.000 euros nets al mes. La situació s’inverteix per
El grau de satisfacció vital determina la voluntat d’anar a votar o d’abstenir-se
Els jubilats valoren la seguretat de qui ja governa i veuen bé reformar les pensions per salvar les seves
a Le Pen. A ella la van votar un 56% dels que guanyen menys de 1.250 euros al mes.
La França que matina i té oficis durs, que viu en zones perifèriques i rurals, que depèn del vehicle particular, tendeix a votar més Le Pen. Entre aquestes persones va arrelar el missatge que la líder d’extrema dreta protegiria millor el seu poder adquisitiu bloquejant preus i abaixant els impostos als carburants.
La satisfacció vital determina la voluntat o no de participar. Els que se senten més infeliços també són els que voten menys. L’abstenció entre ells va ser d’un 37%. Entre els abstencionistes abunden els joves, sobretot els d’esquerres, frustrats davant la disjuntiva de votar dues opcions que els generaven un profund rebuig. Un 41% dels electors d’entre 18 i 24 anys no van anar a votar. En canvi, només un 16% dels jubilats van decidir no participar en les eleccions. Aquí sí que hi ha diferència entre les generacions. ●