La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Rei fa públic un patrimoni personal de 2,5 milions d’euros
Felip VI revela per primera vegada els seus estalvis i que no té béns immobles
cap de l’Estat. Els alts càrrecs de la Casa del Rei, que s’equiparen, en diferents nivells, amb els membres del Govern, ja publicaven la declaració de béns, tot i que tampoc no hi estan obligats. En aquest cas les seves declaracions s’ajusten a les normes de bon govern i el codi de conducta que va dictar el Rei com a normes internes de la Casa.
La Zarzuela ha argumentat la decisió personal del Rei de fer públic el seu patrimoni en nom de la transparència, la integritat i l’exemplaritat, principis en què va basar el seu discurs de proclamació i que han marcat el seu regnat els últims vuit anys. Felip VI, segons fonts oficials de la Zarzuela,
L’anunci respon al desig del cap de l’Estat de contribuir a regenerar la vida pública
demostra amb aquest gest el seu “compromís amb la regeneració de la vida pública”.
Dins les consideracions que ha tingut en compte el Rei per prendre la decisió també hi ha l’actitud de milions d’espanyols que afronten la seva feina quotidiana amb esforç i honradesa, amb vitalitat i generositat, segons consta al comunicat publicat ahir a la tarda i facilitat, en mà, a la Zarzuela als mitjans d’informació acreditats a la Casa Reial. A la nota s’assenyala que “el Rei, guiat per aquest mateix esperit de servei i compromís cívic, afegeix a les seves responsabilitats constitucionals la decisió personal de fer públic el seu patrimoni”.
De la decisió del Rei, segons fonts de la Zarzuela, se n’ha informat el Govern central, el líder de l’oposició i la resta dels portaveus parlamentaris tret de Bildu, ERC, Junts, BNG i la CUP, seguint el criteri establert per Carmen Calvo, vicepresidenta del Govern espanyol fins a l’última remodelació, que considerava aquestes formacions fora del consens constitucional. ●
ten. Això li permetrà governar sense l’eufòria que tant perjudica la política real. L’abstenció va ser alta però no es pot quantificar el percentatge de votants atrapats entre l’espasa de la continuïtat de Macron i la paret del cinisme patriòtic de Le Pen. Els experts parlen d’una gran bossa d’indecisos i d’insubmissos. En un món que explota temeràriament els mecanismes d’intimidació col·lectiva, es criminalitza el reformisme racional a canvi de fomentar la por i l’odi, que defineixen el populisme. La indecisió i la insubmissió ajuden a combatre la decepció. Paradoxa: que l’abstenció acabi afavorint més els interessos dels que detesten la democràcia que la coherència dels que, abstenint-se, aspiren a millorar-la.
¿I Pegasus? L’independentisme ha sabut preparar l’argumentari de la denúncia inspirant-se en escàndols precedents (Assange, Snowden, etcètera). La gravetat dels indicis d’espionatge connecta amb les inquietuds del món, que pateix les mateixes violacions d’una privacitat dinamitada per la monstruositat de la tecnologia. Ahir, al programa Cafè d’idees (La 2 i Ràdio 4), Salvador Illa va actuar com el representant de la proposta (via Bolaños) de les quatre vies d’investigació. Illa ho va repetir fins a la sacietat, però com que Gemma Nierga hi insistia, va
Es criminalitza el reformisme racional a canvi de fomentar la por i l’odi
optar per reclamar més diàleg a Catalunya. Ho va fer amb una vehemència que s’agraeix i que consisteix a, quan et disposes a parlar amb vehemència, avisar prèviament: “I em permetrà que m’expressi amb vehemència”. Interpreto lliurement l’expressió de Nierga com: “Vehemència gran, argumentari petit”.