La Vanguardia (Català-1ª edició)
Moreno Bonilla convoca eleccions a Andalusia per al 19 de juny
El president de la Junta avança cinc mesos una arriscada cita amb les urnes
El desenllaç d’una incògnita només és el principi de la següent. El president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla (PP), va revelar ahir a última hora de la tarda que les eleccions autonòmiques se celebraran abans d’hora –cinc mesos abans del final natural de la legislatura– , i va fixar el dia dels comicis en el diumenge 19 de juny. Així, va aclarir el principal misteri de la convocatòria anticipada –la data– amb la voluntat política de dissoldre el Parlament, però va consumar les dues qüestions sense la certesa plena que el desenllaç li permeti continuar al Palau de San Telmo. Ni governant en solitari ni, com ha passat els últims tres anys i mig, amb el suport de Ciutadans.
La seva decisió, acordada amb Génova, era esperada, però s’ha escenificat amb certa pressa, dies després que el mateix president desconcertés sobre la convocatòria i passada la segona volta de les presidencials a França, on Marie Le Pen ha aconseguit una quota d’un 40%. Té lloc, a més a més, en un escenari dinàmic en l’àmbit nacional: amb Feijóo que acaba d’arribar a la cúspide del PP, amb la reverberació de l’acord a Castella i Lleó amb Abascal, amb Sánchez en una crisi de confiança amb els seus socis –per la qüestió Pegasus– i amb una incertesa notable entre les marques de l’esquerra, on Podem busca la manera de reinventar-se i la vicepresidenta del Govern espanyol, Yolanda Díaz, no acaba d’articular el seu front ampli.
Tots aquests factors ambientals fan de la convocatòria andalusa un termòmetre idoni per mesurar la decantació del tauler polític. El que passi a Andalusia marcarà el futur del PSOE –a qui els sondejos no acompanyen– i dibuixarà la carta de navegació de Feijóo, que, malgrat que se situa en una zona política temperada, ha facilitat l’entrada de Vox a les institucions de Valladolid i, probablement, no hi hagi més remei que fer-ho a Andalusia. L’avançament al sud, de fet, obeeix a la inquietud que a les files del PP provoquen els últims sondejos, que registren un ascens més que notable de Vox a l’Espanya meridional, incloent-hi possibles victòries en cinc de les vuit províncies andaluses.
El president de la Junta, que després de dissoldre la cambra legislativa passa a una situació d’interinitat, intenta amb l’avançament frenar la pèrdua de vots que hi podria estar havent en benefici dels ultramuntans a costa dels antics electors de Cs, però també del PP. Moreno Bonilla va justificar la seva decisió sense canviar l’argumentari que dosifica els últims dies –“És necessari votar perquè Andalusia tingui un pressupost el 2023 i pugui fer front a la situació econòmica”–, malgrat que, en cas d’esgotar la legislatura, res no li impedia presentar al Parlament, que quedarà dissolt dimarts, un esborrany dels comptes.
La tendència dels sondejos, si bé no qüestionen que d’aquí 54 dies el PP sigui la llista més votada, sí que aboca Moreno Bonilla a una situació de dependència
El que passi a la comunitat andalusa marcarà el futur del PSOE i del nou PP de Feijóo
de Vox en un context europeu contrari als acords entre els conservadors i la ultradreta. La hipòtesi de l’ascens de Vox, fruit del deteriorament econòmic, podria fins i tot adquirir més intensitat en funció de si la llista a Andalusia és encapçalada per Macarena Olona, una possibilitat que el seu partit encara no ha confirmat. Un resultat òptim a Andalusia per a la candidatura de Vox donaria a la seva portaveu al Congrés una projecció pública majúscula, a més de posar al seu abast ressorts institucionals propis per confrontar directament amb la Moncloa. Tots dos factors la convertirien en una competidora interna d’Abascal.
Un mal resultat per a Moreno Bonilla provocaria turbulències a Génova, ja que, malgrat que els missatges del PP guarden distàncies amb Vox, però sense descartar possibles acords, l’aritmètica electoral no permetria al nou líder de Génova assolir el poder –al sud, però també en l’àmbit nacional– sense l’anuència del partit ultraconservador. Al flanc de l’esquerra, les eleccions andaluses també confirmaran –o desmentiran– l’eclipsi polític del president del Govern, amb un candidat al sud –Juan Espadas– que no podria mantenir els resultats del 2018. Sense un terra electoral robust a Andalusia, els socialistes tindrien dificultats a les pròximes eleccions generals, siguin en el seu moment o avançades. ●