Noves solucions per a les platges

Cada hivern, els temporals de llevant produeixen seriosos desperfectes a les platges de la costa del Maresme, que en poques hores veuen desaparèixer bona part dels sorrals. Aquest problema està, òbviament, relacionat amb els que pateix tota la costa catalana, per exemple a la zona del delta de l’Ebre, on la sorra retrocedeix a mesura que avancen les aigües. I, també, amb la crisi climàtica i l’enfonsament progressiu de les costes en zones molt diverses del món.

Fins ara, la solució habitual a aquest problema ha passat per reposar la sorra desapareguda. L’Ajuntament de Premià de Mar, per esmentar un cas, té previst aportar al voltant de mig milió de metres cúbics de sorra, i potser també construir un espigó, per tal de restaurar i protegir les platges de la localitat afectades pels últims temporals. Però aquesta solució podria ser inviable a mitjà i llarg termini.

En primer lloc, perquè cada dia hi ha més dificultats per obtenir arena, i més sabent que un nou temporal se la tornarà a emportar. I, en segon lloc, perquè atesa aquesta circumstància és imprescindible buscar i trobar solucions alternatives per conservar les platges, que són un element força característic de la nostra costa, un espai molt i molt apreciat de lleure i un atractiu turístic de primer ordre.

En aquesta línia alternativa van els treballs del green deal, el gran pacte verd europeu que dissenya plans pilot d’actuació per al Maresme i el delta de l’Ebre, però també per a zones dels mars Bàltic, Negre o del Nord, amb el denominador comú de capgirar efectes de la crisi climàtica, concretament els que danyen la línia costanera.

A Espanya, i engranat amb el green deal, opera el Laboratori d’Enginyeria Marítima, l’objectiu del qual és, en aquest cas, repensar i reformular les respostes a totes i cadascuna de les erosions que porten els temporals. Hi ha un cert consens, en aquest sentit, que caldria començar a aplicar solucions més flexibles, vist l’efímer rendiment que suposen les més rígides, com ara són les d’aportar sorra. Entre aquestes solucions, fer un aprofitament més gran dels sediments fluvials, encara que calgui anar a buscar-los riu amunt. O recórrer a aiguamolls que redueixin l’efecte de l’onatge. O a plantacions de flora subaquàtica que consolidin els sediments. O a la construcció de dunes i l’obertura de rases. En definitiva, cal buscar solucions més efectives i duradores per a la preservació de les platges. I tots els esforços que es facin en aquesta línia seran benvinguts. ●

Cal buscar plans alternatius a la simple reposició de la sorra que el mar arrabassa