La destral

En pocs dies, Salvador Balliu –alcalde de Caldes de Malavella i president del Consell Comarcal de la Selva– s’ha convertit en heroi de referència per a bona part de la ciutadania, que n’està fins al barret que les ocupacions de cases es repeteixin un dia rere l’altre. Per a una altra part de la ciutadania, en canvi, ha esdevingut un ésser menyspreable, que té la barra d’amenaçar els que s’havien instal·lat a casa seva per gaudir d’uns dies de lleure. La cosa es complica pel fet que sigui alcalde. El grup municipal de Som Caldes, per exemple, ha demanat que dimiteixi.

En el vídeo difós per la Ser i que a hores d’ara ja ha vist mig món, apareix Balliu brandant una destral davant de tres ocupants que l’amenacen amb garrots. Argumenta que l’agredit va ser ell, i que va actuar en defensa pròpia quan va intentar entrar a casa seva, va veure que li havien canviat els panys de les portes i el van abordar dos homes amb pals fins i tot de ferro, acompa

L’alcalde Balliu s’ha convertit en heroi de referència

nyats d’un gos, que es fàcil d’imaginar que no era precisament un chihuahua.

Hi ha gent que pregunta com és que Balliu duia una destral al cotxe. D’altra gent diu que és habitual dur-ne una si vas al bosc a fer llenya. (Suposo que al País Basc pots argumentar que ets aizkolari i que la dus perquè més tard has de participar en una exhibició de tala de troncs.) Si jo em trobés en una situació així, no m’atreviria a brandar una destral. En primer lloc perquè no en duc cap al cotxe. I en segon lloc, per por. Per a alguna gent, ocupar cases s’ha convertit en una activitat que es practica tranquil·lament quan se sap que els amos de la casa no hi són. Hi passes uns dies i encabat te’n vas amb les mans a la butxaca i xiulant la teva melodia preferida. Bella ciao, per exemple, si et consideres un revolucionari i no un simple pallús que es pensa que la van escriure com a banda sonora de La casa de papel. ■