Una guia per salvar el món

Capes d’angoixa se superposen les unes a les altres en l’estat d’ànim dels europeus. Molts ciutadans han pres consciència que la crisi econòmica, energètica, pandèmica, migratòria, climàtica, populista i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia no són crisis, ja que no obren noves oportunitats, sinó ruptures cada cop més brusques que van debilitant els projectes individuals i col·lectius. Representen un col·lapse que queda definit amb aquesta paradoxa: mentre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, insisteix una vegada i una altra que s’acceleraran els procediments perquè Ucraïna entri a la Unió Europea, els ucraïnesos es pregunten si quedarà alguna cosa dreta a Ucraïna després de les successives ofensives russes per poder plantejar-se seriosament entrar a la

Unió Europea. La paradoxa permet observar que un dels principals factors per desactivar les diferents capes d’angoixa que pesen sobre les espatlles dels ciutadans i que els impedeixen avançar és que les institucions tinguin la capacitat d’assenyalar un camí, no només basat en el pragmatisme polític, sinó també en els valors que han donat forma a Europa.

Molts ciutadans es pregunten com cal afrontar la crisi migratòria, el declivi demogràfic, la reculada de l’Estat de benestar, la inflació, la lluita contra el populisme i la defensa de la democràcia davant la reculada de les llibertats que li donen sentit i orientació. Es pregunten si no ha arribat el moment que la Unió Europea, que en els darrers anys ha estat impulsada principalment per la visió econòmica i política dels països centreeuropeus, s’ha d’obrir a noves visions que li donin més capacitat de resposta i més qualitat en les seves decisions. La resposta, no l’única, hauria de centrarse a recuperar els ensenyaments de com s’ha construït la Mediterrània al llarg de la història com a dinàmica cultural. Fa vint-i-sis anys, l’escriptor i posteriorment director de l’Institut de la Mediterrània Baltasar Porcel va publicar Mediterrània. Onatges tumultuosos, on apel·lava a aprofitar l’enorme vitalitat artística de la Mediterrània com a far marca en una societat humana el pas de la barbàrie a la civilització”. Fa un parell de mesos, l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec va presentar a Barcelona el seu assaig/viatge El somni d’Ulisses. La Mediterrània, de la guerra de Troia a les pasteres, on reivindica amb precisió històrica la cultura mediterrània com a fresc per comprendre millor d’on venim, però també com a camp d’ensenyaments per poder afrontar el món on vivim. Són tres aportacions valuoses que subratllen aspectes com el comerç, l’intercanvi d’idees, els ideals d’amistat, la riquesa artística de la Mediterrània; però també la Mediterrània de les conquestes, les guerres, els conflictes religiosos que han forjat l’Europa actual per aprendre de la reiteració de la història i no quedar en mans de l’acceleració d’aquesta perquè no permet donar una resposta adequada als problemes, com ara estem veient a Ucraïna. Reivindicar la Mediterrània cultural és fer una Europa més procliu als intercanvis, a les dinàmiques comercials; una Europa que fomenti la bellesa i el coneixement de la història. RuizDomènec adverteix: “Qui s’aturi a estudiar-la sabrà el valor del passat en el futur que ens espera”. El mar Mediterrani és una poderosa xarxa invisible que transporta en les seves velles i alhora renovades aigües un missatge on podem llegir: podem rectificar i podem aprendre dels nostres errors. Les capes d’angoixa per contribuir cap a un desenvolupaque empresonen l’home europeu s’han ment cultural més ric i complex per fer anat forjant com a cadenes; cada nova front al futur d’Europa. El 2019, l’escripcrisi priva l’home del poder de reacciotor libanès Amin Maalouf va publicar nar com a individus per deixar-ho tot en l’assaig El naufragio de las civilizaciones, mans dels estats, impedint als Ulisses en què mostrava que una manera d’evicontemporanis ni tan sols plantejar-se tar “un món en descomposició” era dotornar a Ítaca. Una guia per salvar el nar sentit a la preeminència d’Europa de món és retornar als ideals de la Mediterla mà del Mediterrani, de l’ideal llevantí. rània, on els seus herois mai eren abanMaalouf fins i tot arriba a entendre l’idedonats pels seus déus, com ara li està al llevantí com “aquesta aspiració que passant a Ucraïna. ●

Reivindicar la Mediterrània cultural és fer una Europa que fomenti el coneixement de la història

Madrdi aiAMNIHHd U I