Regalar llibres

Regalar un llibre als que llegeixen poc (fins i tot als que llegeixen molt) és un acte de gosadia digne d’admiració que es practica molt per Sant Jordi. Gosadia, dic, perquè regalar un llibre de narrativa o assaig, que són els gèneres més celebrats en aquesta data, és regalar un deure. El destinatari que rep un llibre que no ha demanat s’empassa la saliva. Si rebés un disc, li costaria un minut escoltar-lo. Si rebés un quadre, en tindria prou amb una mirada per enllestir i sentir que “ha complert”. Però un llibre reclama molt més temps, a més d’un esforç col·laboratiu important.

Si ets una persona mitjanament sensible, aquest llibre regalat amb il·lusió i no llegit romandrà davant teu com un dit acusador fins que no ho suportis més i el llegeixis (o el facis desaparèixer). En això s’assembla a un perfum, un regal dificilíssim d’encertar. Quan l’olores, és probable que de seguida pensis que no és el perfum que hauries triat, que potser no el faràs servir, que mai no arribaràs a fer-lo teu. Igual que el llibre que no has escollit, el perfum que no has demanat pot ser un encert, però les probabilitats que no t’agradi són altíssimes. I és pura màgia que, malgrat tot, continuem regalant perfums, de vegades caríssims, segurament per tres raons. Perquè contenen aquest embolcall eteri i indefinible que ens fa somniar. Perquè una fragància ens pot obrir un món. I perquè encertar és tan difícil que gairebé suposa un repte.

El mateix, doncs, passa amb el llibre que es regala en aquesta festa. Atès que la lectura és un hàbit minoritari i el dia de Sant Jordi es diria que és majoritari, és evident que aquest dia es compren, més que cap altre dia de l’any, llibres per regalar a lectors ocasionals. Aquest dia, infinitat d’adults compren llibres per a la parella, fills, nets i nebots perquè creuen que, fins i tot encara que ells no llegeixin, els altres han de llegir. O compren llibres per a si mateixos perquè pensen que han de llegir més. Voler llegir més (tots voldríem fer-ho) i voler que els altres llegeixin són desitjos que ens redimeixen. Aspiracions que certifiquen que la lectura gaudeix d’un prestigi notable malgrat l’ambient hostil on es veu obligada a sobreviure. Per això l’any que ve, si el món continua el seu curs erràtic, tornarem a regalar llibres (que potser després no es llegiran) contra vent i marea, contra pluges i pedregades, perquè potser és aquesta, després de tot, la veritable essència romàntica d’aquesta festa excepcional. ●