La participació catalana en el projecte

re del càncer tinguin la capacitat de regenerar tumors que semblaven haver-se eliminat amb els tractaments anteriors. Un anticòs dirigit contra l’LGR5 permet actuar sobre les cèl·lules mare del càncer sense afectar cèl·lules sanes, explica Eduard Batlle, investigador Icrea de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), que ha codirigit la investigació.

“Les cèl·lules mare són un mecanisme important de resistència als tractaments i d’iniciació de metàstasi. Inhibir l’LGR5 emergeix com una estratègia prometedora per millorar els tractaments”, declara Josep Tabernero, de l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO), també coautor de la investigació. Taber

Va ser el científic neerlan● dès Hans Clevers, candidat a premi Nobel per haver desenvolupat la tecnologia dels organoides, qui va suggerir a la companyia Merus que contactés amb Eduard Batlle per estudiar fàrmacs contra les cèl·lules mare del càncer. Batlle, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, és un referent mundial en cèl·lules mare del càncer colorectal i es va encarregar d’assajar els més de 500 anticossos que tenia Merus. Aquests assajos, fets en organoides creats a partir de tumors de pacients, van permetre seleccionar l’anticòs MCLA-158 com el candidat més prometedor. Posteriorment, es va assajar l’anticòs en ratolins en els quals s’havien implantat tumors humans, una part del projecte en què van participar l’Institut d’Oncologia de Vall d’Hebron (VHIO), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’empresa Xenopat, amb seu al Parc Científic de Barcelona. Vall d’Hebron és l’únic hospital espanyol que participa en l’assaig clínic de l’anticòs, que també s’assaja en centres de França, Bèlgica i els EUA.