Del thriller policíac a la ciència-ficció

Homeland, Euphoria, En terapia, Your honor o As we see it són algunes sèries nord-americanes que s’han basat en èxits de la televisió israeliana que, desafortunadament, no hem pogut veure a Espanya. Ara el canal Sundance TV ens brinda l’oportunitat de visionar un dels últims èxits israelians, La tumba, un drama que parteix d’una premissa com a mínim sorprenent i inquietant: com es pot resoldre un assassinat si les víctimes són vives?

Després d’un terratrèmol, apareixen tres esquelets humans en una fossa dins d’una reserva natural. Quan la policia comenci a investigar es trobarà amb una dada sorprenent: els resultats de les proves d’ADN dels morts indiquen que són idèntics als de tres persones que encara són vives. Després d’aquest descobriment, la investigació se centrarà en els tres identificats: un treballador de la reserva natural que intenta criar el seu fill després de perdre la seva dona en un accident de trànsit; un artista sensorial capaç d’endevinar el passat de les persones, i una reclusa que compleix condemna després de ser acusada d’assassinat.

Com no podia ser de cap altra manera, després d’una arrencada més propera al thriller policíac, la història acabarà desembocant en trames més pròpies de la ciència-ficció. Un recurs que ja hem gaudit o patit, depèn del cas, en altres sèries com Perdidos i Fringe. Com a espectador, em disgusta que una sèrie plantejada inicialment en to realista acabi canviant de gènere a mig camí. Em vaig sentir enganyat amb Perdidos la temporada que va finalitzar amb la desaparició de l’illa on s’havia estavellat l’avió que operava el vol 815 d’Oceanic. Però ja estava enganxat als personatges de la sèrie, i vaig seguir la seva odissea fins al capítol final.

La tumba, que va formar part de la competició oficial de Canneseries 2020 i va ser nominada a millor sèrie als premis de l’Acadèmia de Televisió d’Israel, anirà transmutant lentament del gènere policíac al fantàstic, amb universos paral·lels i viatges en el temps inclosos, malgrat que el seu punt fort és la construcció d’aquests tres personatges, la seva vinculació amb els esquelets i alguns girs de guió tan addictius com impossibles.

Una història que en alguna fase arriba a estirar-se massa però que afortunadament es limita a vuit episodis, un format perfecte i que cal aprofitar abans que vingui alguna cadena dels Estats Units a adaptar-la i la faci interminable. ●