La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els sindicats avisen que es dispararà la conflictivitat si la CEOE no pacta
CC.OO. i la UGT activaran les mobilitzacions i tensaran els convenis
Els sindicats han endurit el to. Amb el bloqueig de les negociacions del pacte salarial a la motxilla dels obstacles i la perspectiva de l’1 de maig com a oportunitat de mobilització, han llançat un avís a la patronal. Si no hi ha avenços en la renovació de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) s’acosta una tardor calenta, o per ser més precisos, mesos conflictius abans fins i tot que arribi l’estiu.
El missatge amb què CC.OO. i la UGT preparen l’1 de maig és clar. Si la patronal no accepta les clàusules de garantia salarial, que els sindicats consideren el pilar que pot garantir que no hi hagi pèrdua de poder adquisitiu, se’n va a un escenari de conflictivitat laboral exponencial. Ho van advertir els dos secretaris generals en la presentació de les manifestacions de diumenge vinent, unes 60 a tot Espanya entre les quals destaca la que engegarà a les 12 del migdia del centre de Madrid. Unes concentracions que es presenten amb el triple lema d’apujar salaris, contenir preus i aconseguir més igualtat.
En els salaris hi ha la clau de moment, i amb les negociacions sobre la renovació de l’AENC bloquejades, Unai Sordo i Pepe Álvarez van advertir que si les coses no es mouen aviat, començaran les mobilitzacions i tensaran els convenis.
“Tensarem la negociació col·lectiva. Si les organitzacions empresarials continuen amb aquest entossudiment, és més que previsible un increment de la conflictivitat laboral durant la segona part de l’any”, va dir Unai Sordo, de CC.OO. “La CEOE ha de ser conscient que si no hi ha acord en el diàleg obert per renovar l’AENC, la situació conflictiva creixerà de manera exponencial. No ens quedarem de braços plegats”, va afirmar Pepe Álvarez, de la UGT.
Els sindicats també van avisar que a la patronal no li sortirà de franc l’actual bloqueig, perquè, a més de la conflictivitat que provocarà, també es bloquejaran els aspectes de la reforma laboral que les empreses podrien aconseguir suavitzar a través dels convenis col·lectius, com són l’aplicació dels nous contractes fixos discontinus o la prolongació de sis mesos a un any dels contractes temporals per circumstàncies de la producció.
Les negociacions per al pacte salarial van quedar bloquejades abans de Setmana Santa, quan la patronal va rebutjar l’última proposta dels sindicats. La raó principal van ser les clàusules de garantia salarial, una fórmula majoritària fa uns anys que pràcticament va desaparèixer arran de la crisi del 2008, i que ara es reinstal·la progressivament. És un element tan indispensable per als sindicats com inacceptable per a la patronal; per tant, s’ha convertit en el gran obstacle.
A més, els dos secretaris generals van explicitar la seva negativa a una de les propostes que, tal com va informar La Vanguardia, havia plantejat la patronal durant les negociacions i que, en un primer moment va semblar que s’obria camí. Es tractava de recuperar poder adquisitiu no any a any, sinó al final d’un període de tres exercicis. “No és viable”, va indicar Unai Sordo, perquè seria condemnar els treballadors a perdre poder adquisitiu durant dos anys i mig, perquè els treballadors temporals no recuperarien mai aquest poder adquisitiu i perquè, a més, és probable que quan arribés el moment, sorgissin dificultats per complir el compromís.
“Que la revalorització aconsegueixi caràcter anual”, va insistir Pepe Álvarez, afegint que triar una altra fórmula seria traspassar el problema per més endavant i amb complicacions afegides.
D’altra banda, els sindicats denuncien que les empreses ja estan traslladant els costos als preus finals i que si, com s’espera, la segona part de l’any baixa la inflació, no reduiran els preus actuals. “No pot ser que hi hagi un increment de preus i no de salaris”, va dir Unai Sordo.
Un altre element que CC.OO. i la UGT van denunciar és que no hi ha una autèntica negociació d’un pacte de rendes. Existeix el pacte de salaris, que negocien amb la patronal, però el pacte de rendes que va anunciar el Go
Canvi de to de les centrals sindicals davant el que consideren un bloqueig del pacte salarial
Critiquen el Govern central per no posar en marxa el pacte de rendes, que es va quedar “en un titular”
El president del Govern central, Pedro Sánchez, s’ha fet el desentès davant la petició de la patronal d’una rebaixa d’impostos. Si els empresaris van aprofitar ahir l’acte de lliurament dels VIII premis Cepyme per reclamar-li en veu ben alta una baixada impositiva, Sánchez va replicar amb una enumeració de les mesures preses i de les previstes, afegint que ja ha abaixat impostos, tot i que de manera selectiva.
Hi eren presents el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el de la Cepyme, Gerardo Cuerva, i aquest últim, com a amfitrió, per alguna cosa eren els seus premis, es va emportar el protagonisme. En el seu discurs va elogiar les pimes i va reclamar una reducció d’impostos, tot i que amb una fórmula una mica imprecisa, a base d’aconseguir els recursos corregint la ineficiència de l’administració pública, cosa que, va dir, permetria recuperar 60.000 milions d’euros “que avui se’n van per l’aigüera de la ineficiència”.
Cuerva va arrencar amb una lloança a les pimes. “No hi ha pensions sense les pimes..., no hi ha objectius de desenvolupament sostenible, no hi ha polítiques d’igualtat, no hi ha ocupació... sense pimes”, va dir, per afegir que ja abans de la pandèmia “parlàvem de l’elevada pressió fiscal que pateixen les empreses espanyoles”. I amb la covid, a la Cepyme no la convencen les mesures que es van prendre, que considera que van dificultar més que ajudar a la supervivència d’aquestes empreses.
La conclusió és que “des de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa sí que creiem que hi ha marge per a la baixada d’impostos”, i que, segons Cuerva, es pot finançar amb una administració pública més eficient.
La resposta de Pedro Sánchez va ser una enumeració detallada de les mesures preses, i a més, recordant: “Hem abaixat impostos; és veritat que hem fet una baixada d’impostos selectiva”. Es va referir a la reducció dels gravàmens de l’electricitat, als 20 cèntims per llibre de la gasolina, i en total, als 6.000 milions que es destinaran al pla de resposta al conflicte, a més dels 10.000 milions en forma de crèdits de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Unes mesures contingudes en un decret que aquesta setmana ha de passar la revàlida parlamentària, sense que tingui assegurats els suports.
Res a veure, doncs, amb el pla del Partit Popular que divendres li va enviar Alberto Núñez Feijóo, en què es planteja una reducció molt més generalitzada dels primers trams de l’IRPF, a més de retallar també l’IVA del gas i l’electricitat.
Precisament ahir el comissari
“Sí que creiem que hi ha marge per a la baixada d’impostos”, diu Gerardo Cuerva, de la Cepyme
“Hem abaixat impostos; és veritat que de manera selectiva”, replica Sánchez
europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, va desaconsellar explícitament utilitzar aquest mecanisme. En una carta enviada als estats membres, considera que aplicar l’IVA reduït a la factura de l’electricitat és poc efectiu i comporta efectes negatius. La reducció de la taxa de l’IVA “té un mal historial” a l’hora de traduir-se en preus més baixos per als consumidors, va escriure Gentiloni.
En qualsevol cas, no és la intenció del Govern espanyol rebaixar aquest IVA. El pla de xoc del PP va rebre una resposta negativa per part de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que la va qualificar com “tornar amb la mateixa cançó” quan el que convé són “mesures quirúrgiques”. La ministra Montero va ser designada ahir per Sánchez com la interlocutora per al PP en matèria econòmica. ●