La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rosa Cañadas defensa que el Cercle d’Economia ha “de recuperar la seva veu”
Considera que Foment està ocupant el lloc que l’entitat ha deixat lliure
L’economista i empresària Rosa Cañadas, presidenta de la Fundació Tanja i de Trea Capital Partners, va donar ahir el tret de sortida a les eleccions del Cercle d’Economia. En un dinar organitzat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, que presideix Carles Vilarrubí, Cañadas va parlar per primera vegada en públic de la seva candidatura a la presidència del Cercle. Cañadas va defensar que l’entitat ha “de recuperar la seva veu i la seva essència”, segons la seva opinió perdudes els últims anys, i va reclamar una àmplia renovació del lobby empresarial i econòmic per donar entrada a opinions diverses i als joves.
Tot apunta que Cañadas s’enfrontarà a Jaume Guardiola per succeir Javier Faus a la presidència del Cercle, en les primeres eleccions reals que celebra aquesta entitat des de la seva fundació fa més de 60 anys. Fins ara, els relleus han tingut lloc amb un sol candidat elegit per consens entre els socis. Guardiola, exconseller delegat de Banc Sabadell i ara president de la Comissió Econòmica i Estratègica del FC Barcelona, preveu fer la seva primera intervenció com a candidat el proper 17 de maig, també en una trobada amb l’Acadèmia de Gastronomia, va anunciar ahir Vilarrubí. La junta del Cercle d’Economia es reunirà el 12 de maig per convocar les eleccions, que haurien de tenir lloc al voltant del 12 de juliol.
Cañadas va subratllar ahir l’oportunitat d’aquest procés electoral. “No em sembla correcte que una entitat que ha defensat tant la democràcia no l’apliqui després”, va dir. I va rebutjar que unes eleccions enfrontin els prop de 1.300 socis del Cercle: “No té per què trencar-se el Cercle, això no ha
Set anys vivint al bosc. Sense un refugi, una tenda de campanya o un sac de dormir. Per què? Quan era nen tenia dificultats per relacionar-me i el bosc era el meu refugi. M’escapava de nit per la finestra, lliscant pel faig de les merles per endinsar-me a la penombra dels grans arbres i el formiguer d’animals. Jo pregava Déu que em convertís en una guineu.
Ho entenc.
Ells són lliures, no necessiten ningú. Jo també em vaig tornar salvatge: als 19 anys vaig decidir instal·lar-me al bosc amb la meva càmera de fotos per sempre, perquè una sola regla mereix el meu respecte: la de la natura.
Res a témer?
El perill no procedeix mai del bosc, com bé saben els animals.
Però vostè era un estrany.
Si els respectes, pots guanyar-te la seva confiança. Viure el present, com ells, em torna el lloc que ocupo en l’ordre de les coses. Els animals m’ensenyen que com més penso més m’atrapa la sensació de perill.
Va haver d’aprendre a sobreviure?
Sí, a organitzar-me i a alimentar-me, descobrir les plantes, els fruits i les arrels que aporten més minerals i vitamines.
I com ho va saber?
Els cabirols m’hi van ensenyar. En vaig conèixer un, una criatura enigmàtica; em va sorprendre la seva curiositat, m’observava, i es va acostumar a la meva presència. Caminava fent salts, s’aturava i m’esperava. En Daguet em va ensenyar a viure al bosc.
Expliqui’m.
Les nits són dures: els senglars grunyen, les òlibes grinyolen, les guineus udolen. Tots corren i criden. I el fred em porta a la hipotèrmia. Els cabirols descansen en períodes curts de dues hores, de dia i de nit, i quan es desperten mengen tot el que poden.
Els va copiar el model de vida.
Sí, i vaig menjar el que ells menjaven, així vaig aconseguir més força. El metabolisme, els reflexos i la ment canvien, però amb temps. Quan es conviu amb animals salvatges cal establir-hi una associació, una aliança.
I com era aquesta aliança?
Em vaig encarregar que els cabirols entenguessin que jo no era un rival, i ells van veure