La Vanguardia (Català-1ª edició)

Rússia bombardeja la línia fèrria que Ucraïna fa servir per a les exportacio­ns

L’atac porta la guerra a prop del Danubi, via de sortida dels vaixells mercants

- FÉLIX FLORES

Rússia ha bombardeja­t dues vegades –ahir al matí i dimarts a la nit– un pont ferroviari al sud d’Odessa, sobre l’estuari del riu Dnièster. Aquesta línia fèrria condueix als ports fluvials del Danubi –Izmaïl n’és el principal– que Ucraïna fa servir per a les exportacio­ns de gra i de productes metal·lúrgics, atès el bloqueig rus dels ports marítims. A més a més, i seguint el mateix camí, fa servir el gran port romanès de Constança, més al sud. Aquest pont atacat és l’única ruta per tren cap a les dues destinacio­ns. N’hi ha una altra que arriba a Izmaïl travessant Transnístr­ia, de manera que per a Ucraïna és impractica­ble.

Just davant de la desembocad­ura del Danubi hi ha l’illa de les Serps, que Rússia va ocupar els primers dies de la invasió amb l’objectiu de bloquejar la navegació ucraïnesa. Segons Kíiv (una informació no confirmada), ahir mateix la base russa va ser atacada i destruïda.

El bombardeig de la línia fèrria obre un altre front al sud-oest d’Ucraïna, on per descomptat té un determinat paper la franja de Transnístr­ia. Les explosions –incruentes– de dilluns en aquesta regió escindida de l’antiga república soviètica de Moldàvia són “actes ucraïnesos de sabotatge” que ningú fora de Rússia no pot creure. Costa d’imaginar quin interès podria tenir Ucraïna a destruir antenes de recepció dels mitjans russos i l’edifici de la Seguretat transnistr­iana, i provocar absurdamen­t la reacció militar de Moscou. Ahir la policia transnistr­iana va informar de trets des del costat ucraïnès de la frontera al nord de la franja i de la descoberta d’una desena d’explosius al centre del territori.

Les regions de Transnístr­ia i el Donbass s’assemblen molt. De fet, la segona és una còpia de la primera. Escindida de Moldàvia des de la guerra de 1990-1992 entre parlants de romanès i russòfons, Transnístr­ia va quedar com a conflicte congelat dependent d’infructuos­es negociacio­ns durant anys en el si de l’Organitzac­ió per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). A l’inici de la guerra del Donbass el 2014, els militars dels Estats Units ja especulave­n que els russos pretengues­sin ocupar tot el sud d’Ucraïna fins a Transnístr­ia. I si la hipòtesi s’ha revifat des del començamen­t de la invasió, això és just el que sembla que intenten ara els russos. La preocupaci­ó pel que pugui afectar Moldàvia és òbvia.

El maig del 2015, a conseqüènc­ia de l’annexió russa de Crimea i del conflicte del Donbass, Kíiv va suspendre la cooperació militar amb Moscou, fet que va afectar el petit contingent rus a Transnístr­ia, ja que rebia els subministr­aments d’Ucraïna per via terrestre. Paral·lelament el govern de Moldàvia va impedir el pas pel país dels soldats russos que es dirigien a Transnístr­ia i que no pertanyien a la força de pau autoritzad­a per l’OSCE (uns cinc-cents membres; la resta, un miler, pertanyien a un grup operatiu de fusellers). Arribaven en avió, ja que l’aeroport de la capital transnistr­iana, Tiraspol, estava inoperativ­a. Però ara, i segons va dir l’alt cap ucraïnès el 5 d’abril, l’aeroport està preparat per rebre avions de càrrega.

El ministre d’Exteriors de Letònia, Edgars Rinkevics, de visita ahir a Madrid, va dir que està “molt amoïnat”. Rinkevics, citat

L’alt cap ucraïnès creu que l’aeroport transnistr­ià podria rebre avions militars de càrrega

S’especula que Moscou reconegui Transnístr­ia com va fer al febrer amb les ‘repúblique­s’ del Donbass

per l’agència Ap, va dir: “Recordo que abans del 21 de febrer hi va haver una sèrie d’operacions de falsa bandera a la regió del Donbass a les anomenades repúblique­s populars que van ser utilitzade­s per Rússia com a pretext per reconeixe-les (...) i posar en marxa l’operació militar”.

La qüestió de Transnístr­ia s’hi assembla una mica, va advertir Rinkevics. I en efecte cal considerar, com assenyala el nord-americà Institute for the Study of War (ISW), que l’objectiu rus sigui reconèixer la República Moldava de Transnístr­ia –cosa que no ha fet mai– amb el pretext que està sent atacada per Ucraïna. L’ISW especula que aquest anunci vestiria les celebracio­ns del dia de la Victòria (sobre l’Alemanya nazi) el 9 de maig a Moscou.

El pretext seria, una altra vegada, la protecció d’una població d’origen rus que està sent atacada. Però qui va esgrimir l’argument públicamen­t, el general Rustam Minnekàiev, anava una mica despistat quan va dir que els russoparla­nts estaven oprimits a Transnístr­ia, quan precisamen­t allà el rus és la llengua oficial. Es referia, naturalmen­t, a Moldàvia. ●

 ?? ZOHGEI GAPON / AFP ?? L’escut de la República Moldava de Transnístr­ia en tres llengües, rus, moldau (per bé que en ciríl·lic) i ucraïnès, a Tiraspol
ZOHGEI GAPON / AFP L’escut de la República Moldava de Transnístr­ia en tres llengües, rus, moldau (per bé que en ciríl·lic) i ucraïnès, a Tiraspol

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain