La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ona expansiva de la guerra d’Ucraïna reconfigura l’Orient Mitjà
Síria serà el país de la regió més afectat per l’evolució de l’envit rus
Malgrat l’escàs ús de l’aviació a Ucraïna, per minimitzar víctimes civils, la devastació de Mariúpol ha fet inevitable la comparació amb Alep. La ciutat siriana més gran, que els bombarders russos van arrasar per doblegar la insurrecció, com els dels Estats Units van aplanar Al-Raqqa.
El general Aleksandr Dvórnikov, el carnisser de Síria, ha estat posat al comandament de la segona fase de l’“operació militar especial” russa a Ucraïna. De manera que els fantasmes de Síria ja es passegen per Ucraïna i es fa menys atenció a la manera en què la guerra està reconfigurant Orient.
“Està afectant Síria, en primer lloc”, explica des d’Ankara l’experta en Defensa Merve Seren. “El paper de Rússia hi serà reconsiderat pels altres actors, com demostra la decisió de Turquia de tancar el seu espai aeri als vols civils i militars russos amb destinació a Síria”.
Aquest fet s’afegeix al tancament dels estrets turcs a vaixells de guerra estrangers. L’altra gran derivada és a l’Iran: “Rússia pot fer d’esgarriacries en l’acord nuclear”.
Després hi ha els borrosos vasos comunicants entre camps de batalla. Putin va declarar que les seves files estaven obertes a “16.000 voluntaris”. I un funcionari europeu parla de “20.000 mercenaris”.
No hi ha proves d’una xifra tan alta, però es dona per bona la presència de centenars de mercenaris libis, libanesos i sirians – preferentment cristians i alauites–, ja foguejats amb els russos. Caldria afegir-hi els allistats per Wagner, firma pròxima al Kremlin.
Més mesurat, l’exèrcit ucraïnès parla d’“un miler de milicians sirians i de Hizbul·lah”, però el secretari general de la formació, Hassan Nasral·lah, ho ha negat taxativament: “Ningú de Hizbul·lah, ni combatent ni expert, no ha anat a cap front d’aquesta guerra”.
Israel observa, però de moment sembla que tem més el final de la màniga ampla russa davant els seus bombardejos “selectius” en territori sirià. Amb l’objectiu, precisament, d’unitats iranianes o arsenals destinats a Hizbul·lah. Ahir mateix, un bombardeig sobre Damasc va causar nou morts.
L’entesa amb Rússia –que controla l’espai aeri sirià– explica l’ambigüitat israeliana al principi de la invasió. Tot i això, l’escorament de Tel-Aviv cap a Washington ha endurit la retòrica russa.
“Israel intenta distreure l’atenció sobre el seu propi conflicte”, ha exclamat el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, en contacte amb Hamàs.
La premsa israeliana també ha especulat que milicians afins a Teheran omplirien el buit deixat per una eventual tramesa a Ucraïna de soldats russos a Síria. Encara que també es buscaria dissuadir els EUA d’esborrar els Guardians de la Revolució de la seva llista d’organitzacions terroristes.
Moscou, per la seva banda, ha advertit el Govern israelià que la tramesa d’armament a Kíiv obligaria Rússia a “prendre mesures”, cosa que mitjans iranians interpreten com facilitar a Hizbul·lah, i fins i tot a Hamàs, l’accés a armes més sofisticades. Sense oblidar la vulnerabilitat de les tropes dels EUA que encara romanen a Síria i l’Iraq.
Abans d’envair Ucraïna, Rússia va triplicar el seu desplegament a la Mediterrània, on té amb la base naval de Tartus, a Síria. Turquia –atrinxerada a Idlib i el nord– roman atenta a qualsevol minva del suport rus a
Dvórnikov, el ‘carnisser de Síria’, ha estat posat al comandament en la nova fase de la guerra d’Ucraïna
Turquia tanca el seu espai aeri als vols entre Rússia i Síria, tant civils com militars
Baixar al-Assad.
Mentrestant, el príncep hereu de l’Aràbia Saudita no agafa el telèfon a Joe Biden, el d’Abu Dhabi complimenta Baixar alAssad i cap dels dos no pensa sancionar Rússia. Els temps estan canviant. ●