La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gegant xinès DJI suspèn la venda de drons a Rússia i Ucraïna
Kíiv va denunciar que Moscou fa servir com a armes de combat aquests aparells
Després de setmanes de controvèrsia, el gegant dels drons xinès DJI va anunciar la suspensió temporal de les seves operacions a Rússia i Ucraïna per evitar que els seus aparells s’utilitzin com a armes. És la primera empresa xinesa que pren una decisió d’aquesta magnitud des de l’inici de la guerra. Amb seu a Shenzhen, la companyia va explicar en un breu comunicat que està “reavaluant internament els requisits de compliment regulatori en diverses jurisdiccions” arran de les “hostilitats recents”. Segons un portaveu, la firma no pretén posicionar-se a favor de cap bàndol, però no accepta que els seus productes puguin fer-se servir “per causar mal”.
Líder mundial en la fabricació i venda de drons d’ús civil, DJI va ser acusada el mes passat per Ucraïna de permetre que Rússia faci servir la seva tecnologia en operacions militars, fins i tot contra civils. Les crítiques ucraïneses es van centrar en el sistema AeroScope de DJI, que permet als usuaris detectar i monitorar altres drons ubicats a les proximitats gràcies a receptors especials. Tot i que es comercialitza com a eina que serveix per protegir instal·lacions sensibles com aeroports, estadis o presons, Kíiv al·lega que Moscou utilitza aquest sistema per localitzar pilots de drons ucraïnesos i guiar el tret dels seus míssils contra ells.
“@DJIGlobal, estàs segur que vols ser soci en aquests assassinats? Bloquegeu els seus productes, que estan ajudant Rússia a matar els ucraïnesos!”, va tuitejar el vice primer ministre ucraïnès, Mikhailo Fedorov. Poc després, un dels detallistes d’electrònica més grans d’Alemanya, MediaMarkt, va retirar els articles de l’empresa xinesa dels seus locals després de rebre informació “sobre l’ús per part de l’exèrcit rus de productes i dades de DJI”.
L’empresa ha negat que permeti a Rússia utilitzar els seus artefactes amb finalitats bèl·liques o que els proporcioni dades sobre la ubicació de les posicions ucraïneses. “Només fabriquem productes per a ús civil; no estan dissenyats per a aplicacions militars”, es va defensar en un comunicat.
Tot i que centenars d’empreses han suspès les seves operacions a Rússia després de les sancions, les principals companyies xineses, com Alibaba, Huawei, Didi o Tencent, no hi han pres partit i han tirat endavant amb els seus negocis. La seva actitud està en sintonia amb la del Govern xinès, que manté una difícil neutralitat que a Occident es percep com a favorable cap a Moscou. Pequín es nega a condemnar la invasió russa, aposta per una solució negociada, culpa els EUA i l’OTAN de provocar el conflicte i critica les sancions internacionals, ja que creu que perjudiquen la resta de països.
Però tot i que els seus respectius líders, Xi Jinping i Vladímir Putin, van declarar que l’amistat entre els dos països “no té límits”, la Xina no ha violat ara per ara aquestes sancions per ajudar el seu soci estratègic. Per alguns analistes, la decisió de DJI es deuria a la possibilitat d’acabar infringint sancions secundàries centrades en la tecnologia de doble ús. És un element que ha de tenir en compte una empresa que el 2020 ja va ser inclosa per Washington en una llista negra d’institucions i empreses xineses a les quals no es pot exportar tecnologia. A DJI la van acusar de facilitar tecnologia de vigilància per controlar els membres de la minoria ètnica uigur.
Com va avançar Ígor Deníssov, de la universitat MGIMO de Rússia, és una retirada “temporal del negoci durant una fase calenta del conflicte”, comportament que podria ser imitat aviat “per altres empreses xineses que venen equips de doble ús”. ●
Ucraïna assegura que el sistema AeroScope de DJI permet a Moscou guiar míssils contra els seus pilots de drons