La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brussel·les activa el mecanisme que deixaria Hongria sense fons europeus
La UE notifica formalment a Orbán que té dubtes sobre el respecte a l’Estat de dret
La Comissió Europea va anunciar ahir l’activació formal del procediment contra Hongria que podria culminar en una suspensió dels fons europeus. Aquest moviment arriba gairebé un mes després que la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, anunciés les intencions de Brussel·les.
La Comissió va enviar ahir a Hongria una “notificació formal” que activa el que es coneix com a mecanisme de condicionalitat, que va entrar en vigor ja fa més d’un any. Aquest mecanisme l’estrena Budapest davant les preocupacions de Brussel·les, i va ser avalat per la justícia europea recentment malgrat els recursos del govern de Viktor Orbán i el de Polònia perquè el consideraven discriminatori.
En concret, l’Executiu comunitari adverteix Budapest que ha de solucionar deficiències en l’Estat de dret, amb els processos de contractació pública, corrupció, prevenció del frau i falta de transparència o rendició de comptes. Altrament estarà subjecta a una congelació de fons.
A Brussel·les li amoïna la gestió que fan les autoritats hongareses del pressupost europeu, el seu control, l’auditoria i la supervisió. També ha alertat de l’absència d’un marc adequat de lluita contra la corrupció i el frau –amb casos sobre pràctiques clientelistes i nepotisme–, com també de sistemes efectius d’investigació i enjudiciament. Fa anys que aquestes vulneracions estan en el punt de mira de Brussel·les, “ignorades any rere any”, segons fonts comunitàries. La qüestió de la corrupció, per exemple, va ser una de les raons per les quals es va activar l’article 7 del tractat, que en última instància podria deixar el país sense vot en les decisions al Consell.
Ara, amb la carta enviada aquest dimecres, comença un procediment que podria durar fins a nou mesos i portar a una congelació dels fons de recuperació (Hongria és un dels països als quals encara no s’ha desemborsat ni un euro) o també dels diners provinents del pressupost comunitari. A través d’intercanvis formals entre capitals durant uns quants mesos, tant Brussel·les com Budapest tindran la possibilitat d’explicar-se i mostrar els seus dubtes, un procediment semblant al de les obertures d’expedients d’infracció.
Però si no hi ha cap resposta que satisfaci Brussel·les, podria proposar la congelació dels fons europeus que consideri oportuna, i seran els estats membres els que decidiran si ho aproven o no. Aquesta decisió es podria prendre per majoria qualificada i no pas per unanimitat –com l’article 7–, cosa que fa que fins ara ni Polònia ni Hongria s’hagin quedat sense vot gràcies a la seva ajuda mútua.
En cas que tirés endavant la congelació de fons, Hongria es
El procediment podria durar fins a nou mesos, i Budapest s’hi juga 20.000 milions d’euros
podria quedar sense els abundants ajuts agrícoles, els fons de cohesió o el de recuperació, que superen els 20.000 milions d’euros.
L’activació d’aquest mecanisme podria afegir encara més llenya al foc a les tenses relacions amb Orbán, i s’afegeix a altres preocupacions que té Brussel·les des de fa anys contra Hongria per la seva persecució a les persones LGTBI (amb una polèmica llei que va portar a referèndum el mateix dia de les eleccions però que no va aconseguir el quòrum), problemes amb la justícia, i el setge contra oenagés que ajuden migrants i refugiats. ●