Convalidar el pla anticrisi és prioritari

Pedro Sánchez, president del Govern central, es va pronunciar ahir per primera vegada sobre el cas Pegasus, relatiu a l’espionatge aplicat pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a 65 dirigents independentistes catalans. Ho va fer al Congrés, per tal d’“aclarir els fets, amb transparència, objectivitat, rendició de comptes i atenint-nos a la legalitat”. Però, segons partits com ara ERC, que han donat suport al Govern espanyol en altres fases de la legislatura, les explicacions van ser insatisfactòries. Per això ERC va amenaçar de no donar suport avui a la convalidació del decret governamental per protegir les famílies i empreses més vulnerables dels efectes econòmics de la guerra a Ucraïna.

Per tant, el que va proposar diumenge a Barcelona Félix Bolaños, ministre de la Presidència, a la seva homòloga a la Generalitat, Laura Vilagrà, no va servir de gaire. És a dir, la disposició governamental a fer un “control intern” del CNI, una investigació del Defensor del Poble, el desbloqueig de la comissió de despeses reservades, etcètera.

Les explicacions de Sánchez tampoc no van servir ahir. El portaveu republicà Gabriel Rufián pretenia saber si el CNI va operar obeint ordres presidencials o pel seu compte, tot i que cap de les dues conclusions no li semblava acceptable, la qual cosa restava sentit a l’alternativa. Potser va ser, en última instància, una disjuntiva retòrica. Perquè l’independentisme insisteix que la confiança defraudada només es podria reparar amb la dimissió de la directora del CNI i, si és possible, amb la de Margarita Robles, titular de Defensa, ministeri del qual precisament depèn el CNI. O fins i tot d’altres. Ahir, el Parlament de Catalunya va aprovar denunciar davant la justícia aquest cas d’espionatge.

El Govern central, que insisteix que sempre s’ha obrat a dreta llei, amb els permisos judicials pertinents, no ha ofert fins ara res més que el que s’ha esmentat abans. Ja hem dit en altres ocasions que el cas Pegasus és inadmissible, pel que té d’utilització d’uns mecanismes concebuts amb altres finalitats per espiar partits amb representació democràtica. Però afegirem que la política d’ERC, entossudida a cobrar-se caps socialistes i reduir al mínim o congelar el diàleg entre la Generalitat i l’Estat, potser no la porta a bon port. Els republicans estan en el seu dret de retirar el suport parlamentari al Govern central, o d’abandonar-lo en les votacions que vulguin. Però les seves amenaces de tombar avui dijous el decret anticrisi del Govern central serien, de concretar-se, contraproduents per a molts, ells inclosos. Si aquest decret decaigués, els perjudicats serien el conjunt dels ciutadans del país. I potser no ho perdonarien.

Avui dijous el Congrés ha de convalidar o derogar aquest decret, que empara un pla d’acció per 16.000 milions d’euros, 10.000 dels quals en crèdits ICO i 6.000 en ajuts directes. Entre les mesures, vàlides per tres mesos, figuren una rebaixa de 20 cèntims per litre de combustible, un límit del 2% per a les revisions de lloguers o un augment del 15% en l’ingrés mínim vital, a més de bonificacions al rebut de la llum o l’extensió del bo social elèctric. Mesures amb impacte tangible per a moltíssims ciutadans. Per no parlar, en l’àmbit laboral, d’altres ajuts al teixit econòmic i empresarial, al transport i altres sectors.

Per tot el que s’ha dit, hem d’apel·lar a la responsabilitat d’ERC. Tret que cregui preferible seguir molt empipada i no auxiliar els ciutadans que més ho necessiten. I cal apel·lar a la responsabilitat del PP, l’abstenció del qual, igual que el suport d’alguns grups petits, podria ser crucial per garantir la convalidació del decret anticrisi. ●

Seria difícil de justificar el rebuig del decret ideat per ajudar els més vulnerables