Musk i la xarxa sense fetge

Aalguns polítics els encanta fer-se un tuit a sobre. És la seva manera de marcar territori, tan semblant a la dels gossos. Diuen el que els convé, és l’avantatge de declarar tot sol. Aquest és un verb que els periodistes utilitzàvem quan els polítics donaven la cara, disposats a asseure’s davant d’algú suposadament entrenat per preguntar i repreguntar a fi d’obtenir, a més d’un titular, el més semblant a la veritat. D’aquí el recurs del plasma o del comunicat per expressar-se controladament, sense intermediaris, tal com comentaven els col·legues Gema Robles, Arcadi Espada, Iñaki Garay o Marta García Aller aquesta setmana a CaixaForum, durant una tertúlia que va succeir la projecció de la pel·lícula Lo que queda escrito, produïda per la consultora LLYC. “El periodisme és el fetge o el ronyó, ha de filtrar la informació”, va afirmar Espada, autor de La verdad ( Península), on qüestiona la frase que encara es repeteix a les facultats de Ciències de la Informació com a benvinguda: “La veritat no existeix”, una forma magistral d’espantar vocacions de futurs comunicadors i, en el millor dels casos, encoratjar-los a estudiar Filosofia.

Twitter, la xarxa social que acaba de comprar Elon Musk, un guru de l’emprenedoria amb passat de lladre de maragdes (robades al seu propi pare), fa temps que va deixar de ser la pretesa àgora virtual i ha convertit el consum de carboni informatiu en un entreteniment global. N’hi ha que anuncien que pretén netejar-la de bots i desenvolupar algoritmes oberts que reforcin la sensació de transparència en la interacció, però d’altres, com Jeff Bezos, no ho veuen tan clar i –a cop de tuit, no cal dir-ho– apunten a l’obertura d’un immens mercat a la Xina, on la xarxa social, igual com Facebook, Instagram o YouTube, està bloquejada.

Mentrestant, Musk celebra la llibertat d’expressió que el seu nou negoci garanteix als usuaris, però cal recordar-li les paraules de l’experta en tecnologia Shira Ovide a The New York Times: “Twitter ha estat arrossegat als pantans dels traficants de la desinformació, de l’abús governamental de les xarxes socials per incitar a la violència ètnica i de les amenaces de funcionaris electes d’empresonar empleats per tuits que no els havien agradat”. Sí, Orwell es va equivocar, no és el Gran Germà ni la Policia del Pensament els que ens vigilen i corrompen, sinó els falsificadors de la veritat. Perquè el que passa a Twitter té ben poc a veure amb el món real. ●