La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Encara tremolo quan pujo al tren”
Un jove estudiant de 22 anys explica amb impotència el violent assetjament a què l’ha sotmès diverses vegades un grup d’atracadors en una de les línies de Rodalies
Cada dia agafa el transport públic per anar i tornar de la universitat. Les últimes setmanes l’agafa amb por. Li fa por tornar-se a trobar amb els que el van assetjar i amenaçar i li van intentar robar diverses vegades. És un jove de 22 anys a qui han arrabassat la tranquil·litat. “Em quedo amb la teva cara!”. Són les paraules que li retrunyen al cap cada cop que s’obren les portes del tren.
La primera vegada que va coincidir amb els agressors va ser a les proximitats de l’estació de Granollers Centre. A la llunyania va veure una noia acorralada per tres joves que li intentaven robar. Va intervenir per provar d’evitar-ho. El turment acabava de començar.
Dies més tard, la mateixa banda l’esperava a prop de casa. El van acorralar contra una paret i el van insultar, li van cridar i el van amenaçar de clavar-li una pallissa. Sense possibilitat d’escapar-se, els va donar tot l’efectiu que portava a sobre. Però l’assetjament no es va acabar amb els diners.
Una nit, quan tornava a casa, un dels lladres el va interceptar a l’andana. Era jove. No devia tenir gaire més de 20 anys i era d’origen marroquí. “Em recordes, oi?”, li va preguntar. Sense dir res, va tornar a intervenir: “Ja saps què has de fer”. Va intentar fugir, però un gest li va desencadenar totes les pors. “Es va ficar la mà a la butxaca i em va ensenyar vagament un objecte metàl·lic que, indubtablement, era una navalla”, explica la víctima.
Sobresaltat, li va tornar a donar tot el que portava. “Molt bé –li va dir l’atacant–, sé que vius a Sant Celoni, o sigui que hi anirem i em trauràs més diners d’un caixer, entesos?”. Obligat a pujar al tren amb ell, la víctima explica que els vagons eren gairebé buits. En un moment en què el lladre es va distreure, va enviar un missatge a la seva mare i li va pregar que el recollís. Com que no era habitual, la dona va suposar que hi havia alguna cosa que anava malament. Quan va baixar del tren i va veure el cotxe familiar, es va posar a córrer, i va deixar enrere l’agressor, que li cridava: “Em quedo amb la teva cara!”.
Encara amb la por al cos, va anar als Mossos a Sant Celoni. Allà va començar la seva frustració. No aconseguia fer una descripció clara de l’atracador. “Els agents em van dir que no podien accedir a les càmeres si no hi havia agressió física”, explica.
Per la seva part, els Mossos asseguren que tenen l’explotació de les imatges de seguretat i desmenteixen que s’hi negués l’accés. De fet, “són clau en les investigacions”. “El cas continua obert, i es tracta d’identificar l’individu amb rodes de reconeixement”, diuen des de la comissaria a Grano
Els robatoris amb violència al transport públic suposen un 5% dels casos
llers. “És un fet puntual, però preocupa, i s’hi treballa activament”, afegeixen.
Segons explica la víctima, la recomanació que li van fer els agents va ser un canvi d’imatge. “Van dir que el meu aspecte era massa reconeixible, i que una tallada de cabells o roba nova podrien evitar futures agressions”, diu indignat. “Encara sento por i tremolor quan s’obren les portes del tren”.
“Els robatoris violents al transport públic no suposen ni un 5% dels fets delictius”, assegura l’inspector Eduard Muñoz, cap de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità dels Mossos d’Esquadra (Astmet).
Els Mossos asseguren que “la criminalitat s’ha reduït un 50% respecte al 2019”, però “el taquillatge s’ha recuperat en un 85%”. El més habitual són els furts, i un 90% dels delictes tenen lloc al metro. A més a més, l’inspector apunta que “aquest tipus de delinqüents acostumen a ser multireincidents”. Per aquesta raó, un dels objectius per prevenir-ho és sol·licitar ordres d’allunyament del transport públic.
Fa uns quants dies hi va haver una última trobada. Llavors va aconseguir refugiar-se. Se sent insegur vagi on vagi. Confessa que va al psicòleg i que ha pensat a comprar un objecte d’autodefensa per si el tornaven a atacar. ■
mutila el principal connector viari entre el districte de l’Eixample i el barri de la Barceloneta, i que la seva transcendència requereix una reforma del Pla General Metropolità (PGM), circumstàncies que a la fi poden derivar en una sentència que anul·li tot el projecte, fins i tot després de portar-se a terme. La patronal Foment del Treball va donar suport a aquests arguments. Comerciants i empresaris entenen que aquesta possible anul·lació podria suposar un gran cost econòmic per al Consistori. A més a més, en aquest cas, van afegir, no seria possible tornar a la Via Laietana la seva funció de via bàsica d’interès metropolità.
“Tot i això –diu l’escrit–, aquestes dues conseqüències són incompatibles. Si no fos possible tornar a la Via Laietana la seva funció de via bàsica d’interès metropolità, no hi hauria cap trencament econòmic per a l’Ajuntament, ja que no tindria sentit revertir les obres”.
Aquest recurs va suposar que l’associació de la Via Laietana es deslligués de Barcelona Oberta. Entenen que aquesta reforma no es pot demorar més. Perquè ningú no dubta que aquest eix necessita un replantejament. Però l’abast, les conseqüències i l’oportunitat de les obres són una altra qüestió. Molts comerciants del Born i el Gòtic no saben si podran aguantar tants mesos de restriccions. Les obres acaben de començar. Només la primera fase, entre les places Urquinaona i Antoni Maura, durarà 14 mesos. Els terminis i les afectacions de la segona fase encara s’han de concretar. ●