La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mesures pal·liatives contra la falta d’habitatge en pobles petits
La Generalitat preveu una nova convocatòria de més de quatre milions d’euros per rehabilitar immobles
Maldà, a la comarca de l’Urgell, és un exemple del problema endèmic que pateixen centenars de municipis petits amenaçats per la despoblació. L’oferta d’habitatge de lloguer és pràcticament inexistent en aquesta localitat amb 237 empadronats, malgrat que disposa de 65 immobles buits, propietat de la tercera o quarta generació dels habitants originals. D’edificis no en falten, però els seus titulars declinen posar-los al mercat. Amb retard, com és habitual en l’administració, es comença a materialitzar la prova pilot del Programa de Promoció de l’Habitatge en el Món Rural, una iniciativa presentada el 2020 per la Generalitat per subvencionar la rehabilitació de cases en mal estat i mirar de frenar la pèrdua d’habitants i atreure’n de nous.
Maldà, i els altres 19 pobles seleccionats del total de 56 que es van presentar a la convocatòria, van signar a finals del 2021 un conveni amb l’Agència Catalana de l’Habitatge en què es fixen les condicions per restaurar cases propietat dels ajuntaments o de particulars i posarles de lloguer, un procés que hauria de culminar cap a mitjans del 2023.
“Per primera vegada s’ha activat habitatge públic en localitats de menys de 500 habitants; és una manera de contribuir a frenar l’especulació i, encara que sembli poc, tenir dos pisos més en un poble de 200 veïns suposa atreure dues noves famílies, que no és poc”, considera l’alcaldessa de Senan (Conca de Barberà), Carme Ferrer, una de les integrants de la comissió que va analitzar les candidatures que van optar al pla pilot. Al final, de les 20 seleccionades, una, la d’Almatret (Segrià), hi ha renunciat, i algun concursant que volia rehabilitar diferents pisos ha hagut de reduir el nombre. El motiu d’aquesta marxa enrere és que en el període comprès entre la presentació de la memòria, a finals del 2021, i l’actualitat, quan s’ha acabat el termini per presentar els projectes executius, els preus de les matèries primeres i dels subministraments han pujat considerablement, per la qual cosa alguns dels promotors no es veuen amb capacitat econòmica per culminar tots els habitatges.
Cal recordar, tal com apunta el regidor de Maldà Sebastià Mata, que “la Generalitat aporta entre un 60% i un 90% del cost que es va estimar de les obres, i la resta la desemborsa el concursant. Els ajuntaments demanàvem fins a 2,6 milions d’euros, però la partida de dos milions acordada no s’ha ampliat pas”.
Carles Sala, secretari d’Habitatge i Inclusió Social, assumeix que de cara a la convocatòria de la segona fase del programa, al maig, es milloraran els aspectes que han fallat en el pla pilot. “La puntuació es farà en funció de qui presenti un projecte més madur, a més de complir els altres requisits de les bases. La inversió serà de més del doble, d’un mínim de quatre milions d’euros, xifra que es podria ampliar amb fons Next Generati
Un pla pilot culminarà el 2023 amb 40 cases destinades al lloguer en localitats de menys de 500 habitants
on”, apunta Sala, que incideix que la via per esmorteir el greu dèficit habitacional en destinacions rurals i de muntanya és la rehabilitació amb tècniques i materials eficients abans que impulsar promocions noves. Un altre dels canvis en la fase següent és que les subvencions destinades a edificis de propietat privada les cobrarà directament el titular “per evitar que l’Ajuntament assumeixi més tràmits”.
Mata, responsable d’Habitatge de l’Associació de Micropobles, concreta que el 2023, a partir de l’estiu, s’enllestiran les obres de condicionament d’unes quaranta cases, de les Terres de l’Ebre al Pirineu.
Els municipis que podran optar a la pròxima convocatòria són 372 amb menys de 500 habitants, i els que no arriben als 3.000 però que tenen deu nuclis de població o més. Totes les mesures són poques per alleujar aquest agònic dèficit i treure de l’uci tants pobles allunyats de la capital. ●