El palau de les Missions va patir un final llarg i patètic

El palau de les Missions va ser un dels molts que completaven l’ampli ventall d’edificis que van poblar Montjuïc durant l’Exposició Internacional del 1929.

Va ser inaugurat el 29 de juny. Estava destinat a concentrar la històrica tasca evangelitzadora d’abast mundial de les comunitats religioses catòliques.

Per solemnitzar amb pompa i també signe popular aquell acte, va irrompre en escena una vistosa processó començada a l’embocadura del carrer Tarragona. Al llarg del recorregut fins al palau Nacional s’hi amuntegava una gentada enorme.

Obria la comitiva una secció muntada de la guàrdia municipal, seguida per una sèrie de vehicles amb nens d’escoles religioses que duien vistosos vestits típics orientals, asiàtics i americans. A continuació, dos nens amb abillament àrab muntats en camells. Seguia la banda de música de la Casa de Caritat i una llarga fila de cotxes engalanats i més nens amb vestits folklòrics. Tancava la comitiva una espectacular carrossa tirada per vuit cavalls guarnits portadora de les relíquies de sants missioners en mans de nenes vestides d’àngels.

Les autoritats esperaven la

Va ser presó, refugi d’indigents, centre d’acolliment de damnificats i barraquistes

seva arribada a la terrassa del palau Nacional; les presidia l’infant Don Fernando. I es van afegir a la processó, camí del palau, acabat d’aixecar cap al palauet Albéniz.

Havia estat projectat per l’arquitecte Antoni Darder, autor també dels palaus Espanya, Art Modern i del pavelló

Tabacs de les Filipines.

El dedicat a les Missions era el menys encertat. Enviava una horitzontalitat molt ancorada. La planta evocava una lleu inspiració romànica, mentre que la visible cúpula octogonal era de línia renaixentista.

Tots els instituts i congregacions tenien un lloc assignat; els més atractius eren els de la Xina, el Japó i Indoxina.

Quan va ser imposada la dictadura franquista, va ser improvisat com a presó. El 1953 va passar a ser un centre d’acolliment i distribució d’indigents. El 1962 va servir de refugi temporal de damnificats a les inundacions del Vallès. Finalment, va rebre els barraquistes expulsats del Somorrostro. En un lamentable estat d’abandonament, era clar que havia de ser condemnat a la demolició; en efecte, va ser escombrat per deixar pas als elegants jardins Joan Maragall. ●

Va ser construït per a l’Exposició Internacional del 1929