El repte de ser una primera dama

Viola Davis, Michelle Pfeiffer i Gillian Anderson estrenen ‘The first lady’

Madonna (63) ha trencat amb el ballarí Ahlamalik Williams (28), amb qui sortia des del 2019, tot i que es van conèixer quatre anys abans, quan ell va entrar a formar part del seu cos de ball. La intensa vida de Madonna pot haver estat la causa de la ruptura.

“Es van negar a ser la dona darrere de l’home”, observa l’actriu Viola Davis sobre què tenen en comú Michelle Obama, Betty Ford i Eleanor Roosevelt, les tres primeres dames que retrata la sèrie The first lady, que avui estrena Movistar+. “Amb facilitat podrien haver estat això durant quatre, vuit anys: simplement excloure’s de la història, en les ombres. I no tinc dubtes que a totes se les va encoratjar perquè fossin la primera dama discreta darrere de l’home”, argumenta la guanyadora d’un Oscar, de 56 anys, que dona vida a l’esposa de Barack Obama, que va ocupar la Casa Blanca entre el 2009 i el 2017.

L’acompanyen en la ficció Gillian Anderson, convertida en Eleanor Roosevelt, escriptora, activista i política juntament amb el seu marit, Franklin D. Roosevelt, durant quatre períodes presidencials entre el 1933 i 1945, i Michelle Pfeiffer, com a Betty Ford, dona de Gerald Ford i primera dama entre 1974 i 1977, que va ser reconeguda per crear consciencia sobre el càncer de mama amb la seva mastectomia el 1974, per la seva postura a favor de l’avortament i pel seu lideratge en el moviment feminista. Tres dones que van aconseguir, en aquest paper influent, tot i que sense poder, alçar les seves veus i deixar empremta.

“Després d’observar les històries i aprofundir en l’experiència d’Eleanor sento que encara, avui dia, la de primera dama és una feina gairebé ingrata”, afirma Anderson. “A ningú no li agrada que el posin en una peixera: la vida és difícil, un comet errors, un és desordenat. I per a elles tot està sota escrutini: la roba que tries, com la portes, el que dius, com ho fas...”, afegeix Davis.

Estrenada ja als Estats Units, la crítica ha estat poc indulgent amb Viola Davis pel retrat que fa del seu personatge. Alguns consideren que certes expressions facials són massa exagerades i lluny de la veritable Michelle Obama, amb qui va parlar per telèfon unes quantes vegades per preparar el seu paper. Després de les crítiques, ha sortit a defensar-se: “És increïblement dolorós quan la gent diu coses negatives sobre la teva feina. Com se supera el dolor, el fracàs? Doncs has de superar-lo. No tot serà una actuació digna de premis. Les crítiques no serveixen absolutament per a res. I tampoc no ho dic per ser desagradable”, ha dit en una entrevista a BBC News.

Les tres protagonistes han sentit la pressió d’interpretar dones tan importants per a la història dels Estats Units. Michelle Pfeiffer, que s’ha emportat les millors crítiques, ha confessat que després d’aquesta experiència no pretén tornar a encarnar cap persona real en el futur: “Té massa pes (el paper). I és amb tu tot el temps. L’únic que vols és honrar la persona que estàs interpretant i vols ser el més autèntic possible, sabent que hi haurà vegades que no ho faràs. No ho tornaré a fer”, ha declarat a la revista Entertainment Weekly.

De tota manera, l’actriu de 63 anys ha destacat la part positiva d’aquesta aventura: “No sabia ni la meitat de la contribució que va fer Betty Ford. Sabia de la seva

“Després d’aprofundir en l’experiència sento que la de primera dama és una feina gairebé ingrata”, diu Anderson

lluita contra l’abús de l’alcohol i les drogues, i de la seva fundació, però això és tot. I té moltes més coses”.

En la mateixa línia s’ha manifestat Gillian Anderson. “Quan algú se t’acosta i et diu: “Vull que interpretis Eleanor Roosevelt” és molt difícil negar-t’hi. Primer, pel repte que suposa com a actriu, però també perquè va ser un ésser humà extraordinari. La idea de passar temps a les seves sabates, fins i tot la d’investigarla, és increïble”. L’actriu de 53 anys ha reconegut que li ha costat més posar-se en la pell de la primera dama que en la de Margaret Thatcher a The crown. “Han estat més episodis. I un període de temps més llarg. Arribes a veure una perspectiva bastant completa sobre qui va ser la dona al llarg de dues dècades de la seva vida”. ●