La Vanguardia (Català-1ª edició)
Teatre per a Ucraïna
La Perla 29 estrena Unes abraçades insuportablement llargues, d’Ivan Viripàiev, dramaturg que lliura la recaptació dels teatres russos als refugiats
Atès que el vostre teatre està finançat pel Ministeri de la Federació Russa o pel departament de cultura de la vostra ciutat, és a dir, l’Estat que ara està fent una guerra criminal contra el poble ucraïnès, matant els ciutadans d’aquest país i destruint la infraestructura de ciutats i pobles, he pres una decisió. Vull informar-vos que tots els diners que rebré del vostre teatre els transferiré als fons de socors per a Ucraïna”. Amb aquestes paraules comença la carta que el dramaturg polonès d’origen rus Ivan Viripàiev va adreçar als teatres russos arran de la invasió russa d’Ucraïna.
La casualitat ha volgut que el director Ferran Utzet quedés “meravellat” d’una de les seves peces, Unes abraçades insuportablement llargues, que va descobrir el 2016 al festival de Nancy, i es va proposar de portar-la a Barcelona. L’estrena d’ahir, doncs, al teatre de la Biblioteca, amb La Perla 29, va ser la primera vegada que es va poder sentir en català, en traducció de Miquel Cabal Guarro, la veu d’aquest activista anti Putin. Viripàiev, després d’exercir diverses responsabilitats artístiques al seu país –va néixer a Irkutsk (Sibèria) el 1974–, es va exiliar fa uns anys a Polònia i ara ha engegat aquesta singular operació per treure diners de Rússia i destinar-los als refugiats.
“Viripàiev té una força inusitada. Ell sempre diu que estaria mort si no fes teatre i va fundar el corrent del Nou Drama Rus. Va tenir una vida complicada per les posicions polítiques, va acabar a les llistes negres, i
Ferran Utzet es va meravellar a Nancy de l’obra del dramaturg, que es tradueix per primer cop al català
es va haver d’exiliar. Per sort, a Polònia continua fent teatre i cinema”, explica Utzet a La Vanguardia.
“El seu teatre és compromès amb el món d’avui, però no és polític –continua el director català–. Té a veure amb el conflicte entre la modernitat, l’acceleració amb què es viu avui, i la vida interna, espiritual, de les persones. Explora aquestes sensacions d’angoixa i de neguit que tots més o menys reconeixem, amb uns canvis que són cada vegada més ràpids. El forat que ha deixat la religió l’assenyala com un dels factors que ens impedeixen viure en calma”.
La història d’Unes abraçades insuportablement llargues passa entre Nova York i Berlín, on quatre personatges se senten atrapats en una vida que no els satisfà i “travessaran l’infern, amb una veu que els guia, una mica com Virgili a la Divina comèdia”. Paula Malia, Alba Pujol, Martí Salvat Morin i Joan Solé Martí, amb la música de Jordi Busquets Rovira, donen vida a “aquest aprenentatge de la tendresa, amb aquestes abraçades que fins ara no podíem fer”. ●