La Vanguardia (Català-1ª edició)
Butler: “Tenim 82 milions de refugiats”
“Sento una enorme tristesa i fúria davant la brutal guerra de Putin contra Ucraïna. Perquè les guerres no només inclouen pèrdues de vides humanes sinó també la destrucció de ciutats, la toxicitat de les terres i l’augment del nombre de refugiats”. Així s’expressava ahir a la tarda Judith Butler, al Palau de la Generalitat, en el seu discurs d’agraïment per haver rebut el XXXIII Premi Internacional Catalunya. Butler es va referir als aplaudiments a Polònia pel seu aixopluc als refugiats ucraïnesos, però va lamentar que en aquest mateix país i en d’altres del seu entorn no es tingui el mateix tracte amb els immigrants. “Tenim 82 milions de refugiats al món”, va afirmar, i tot seguit va exigir que es desmantellin els camps de detenció i es treballi per facilitar treball, aliments i assistència sanitària a tots els desplaçats, per fer possible un sentit de pertinença.
I naturalment es va referir a un dels seus cavalls de batalla: la denúncia d’un model de patriarcat vinculat als autoritarismes i neofeixismes. Va assegurar que els estudis de gènere són atacats a Polònia, Hongria, Rússia, el Brasil, Corea del Sud, França, els Estats Units, Turquia i Espanya per grups que ho justifiquen en nom de la nació i els valors tradicionals. També va fer esment a la covid, amb els seus sis milions de víctimes, dient que ha estat “la malaltia d’un món interconnectat” i que ha posat de manifest la necessitat d’una solidaritat global.
La filòsofa nord-americana
Judith Butler (Cleveland, 1956) es defineix com una persona no-binària i ha revolucionat les teories sobre el gènere. A part de les seves aportacions al pensament filosòfic i feminista, no ha dubtat a prendre posicions polítiques compromeses contra la deriva autoritària d’Europa, a favor de Palestina i el moviment Occupy Wall Street, o signant el manifest d’intel·lectuals a favor d’un referèndum a Catalunya abans de l’1-O.
El jurat del premi, presidit per Mary Anna Newman i dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra, d’Antoni Tàpies, ha reconegut que l’obra de Butler ha revolucionat la teoria feminista amb els seus estudis sobre el gènere, el seu activisme pels drets de gais i lesbianes i el seu suport al moviment queer.
El president de la Generalitat Pere Aragonès va destacar el feminisme de Butler compromès
Aragonès destaca la lluita de Butler perquè “les minories siguin respectades i visibilitzades”
amb la igualtat de gènere i amb la voluntat de “subvertir la normalitat”. Va dir que quan parla d’igualtat i sexualitat “també parla d’economia, és a dir, de desigualtat i distribució de poder, de psicologia i de sociologia”. Va destacar la seva lluita per aconseguir que “les minories siguin respectades i visibilitzades”.
Aragonès va explicar que el premi, el més important que s’atorga a Catalunya, va ser creat el 1989 i és un element simbòlic d’un procés d’assentament que ha tingut com a elements fonamentals el desenvolupament de l’escola pública i el model d’immersió; la creació d’un sistema de mitjans de comunicació públics; l’acció exterior, i la creació del cos de Mossos d’Esquadra. I va acabar el discurs recordant a Butler que Catalunya sempre serà casa seva. ●