L’Ateneu Barcelonès homenatja Jaume Cabré pel seu 75è aniversari

Dissabte que ve, 30 d’abril, Jaume Cabré fa 75 anys, un motiu com un altre per homenatjar un dels escriptors catalans més reconeguts. Així, ahir l’Ateneu Barcelonès va acollir una xerrada amb el crític i traductor Sam Abrams, la traductora Stefania Ciminelli i el crític i historiador de literatura Jordi Marrugat, amb presentació del periodista Joan Safont.

Safont va recordar que fa pocs dies s’havia debatut al mateix escenari sobre la transmissió entre escriptors joves i sèniors, i precisament Cabré “és el nostre sènior més destacat, un escriptor europeu per ambició i per temàtica”.

Abrams va fer èmfasi en la construcció de l’obra de Cabré com “un tot integrat, orgànic, on tot està interconnectat”, ja sigui conte, novel·la o assaig, amb incursions en l’òpera i el teatre, a més de la literatura infantil i juvenil (especialment en dues etapes diferenciades, 1980-1985 i des del 2015).

Ciminelli es va centrar en com la relació entre traductor i escriptor no només permet anar afinant, sinó que també li deixa copsar unes constants literàries arran de text, ja sigui en un llenguatge planer que sembla més senzill que no és o les referències literàries, sovint implícites.

Marrugat, per la seva banda, va explicar com Cabré “és capaç de desfermar les passions a través de les paraules”, i per això beu de les grans tradicions alhora que treballa en una experimentació sense trencament en què “prova temes i tècniques que trenquen les opressions de la llibertat”.

I Cabré què va dir? Sobretot una cosa: “Jo escric”. Bé, i una altra: “I llegeixo, i amb lectures i relectures sempre aprenc coses noves”. ●