Ase dels cops contra gerro xinès

Pep Guardiola ha aconseguit en dues setmanes el que probablement ningú al llarg de tota una vida. Ha posat d’acord les aficions del Reial Madrid i de l’Atlètic, que li han cridat a l’uníson fill de puta amb calcada visceralitat. Quina sintonia. Cap mitjà de comunicació espanyol (que jo sàpiga) no ha condemnat aquesta banda sonora procedent de la grada com es mereixia, al contrari, l’afició del Metropolitano va ser elevada per la fidelitat a l’equip fins i tot en la derrota.

Guardiola no cau bé a tothom i això és normal. També té admiradors carregosos. Hi ha persones que generen aquest tipus de trinxeres. A favor o en contra. El que passa és que a Guardiola darrerament se l’ha criticat amb traïdoria i partint d’una falsedat ben trossejadeta per generar aquell odi de què parlàvem al principi. Fa unes declaracions en què destaca la capacitat de l’Atlètic per defensar, es tergiversen perquè sembli ben bé el contrari del que són i ja tenim gasolina per cremar l’Amazònia.

En una entrevista exprés per a Movistar posterior al City-Madrid, Guardiola va contestar a través de poc més que monosíl·labs probablement en senyal de protesta i per no donar peu a una posterior manipulació de les seves paraules. La va pagar amb un periodista innocent i això no va estar bé, però estaria bé provar d’empatitzar amb els dos damnificats i no només amb un. A servidor li produeixen urticària els periodistes que menteixen deliberadament i els que, apel·lant a una defensa gremial més falsa que un bitllet de 30 euros, se serveixen d’aquesta fingida indignació amb l’interès d’una peça de caça superior, en aquest cas Guardiola.

Jo vaig veure Butragueño fotre-li un viatge a l’àrbitre del Sevilla-Reial Madrid a còpia de declaracions ofensives i el tracte va ser el de sempre, el que es dispensa al gerro xinès més car de la dinastia Ming: mirar però no tocar.

Parlant de dominar el discurs, un apunt: el Madrid té Benzema, que és una meravella, i una resiliència genètica que infantilitza a qui la confon amb la sort. Però, compte, va perdre contra el City. Això deia el marcador, no els periodistes que decideixen qui guanya, qui perd i a qui toca odiar. ●