Otegi no sempre hi serà

Pegasus va cavalcar ahir sobre el Congrés dels Diputats, però no va atropellar ningú. El Govern espanyol va aconseguir el seu objectiu d’aprovar el pla anticrisi i Esquerra va poder proclamar de manera evident el malestar per l’espionatge als líders independentistes amb el seu vot contrari, però sense causar la derrota governamental que hauria avivat la crisi entre la Moncloa i la Generalitat. L’assalt va acabar amb combat nul. Això facilita que no hi hagi ruptura i es mantingui el diàleg, encara que les posicions continuen molt distants.

L’Executiu central confia que el pas dels dies assereni l’ofès discurs independentista i guanya temps per anar avançant en l’esclariment dels fets. ERC, en canvi, manté al congelador les seves relacions formals amb el Gabinet de Pedro Sánchez i continua demanant dimissions, especialment la de la ministra de Defensa, Margarita Robles. L’equip monclovita s’està multiplicant de valent per convèncer els socis d’Esquerra que no tinguin dubtes que l’espionatge s’investigarà a fons i, sobretot, els demana que no acabin sent esclaus d’un discurs radical. Així, la seva exigència del cap de la ministra és un premi que dificilment el Govern central els pot concedir quan falten menys de dos mesos per a les eleccions andaluses.

Sánchez i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han estat molt més cauts en les seves declaracions que no pas Robles, conscients que el cas pot tenir moltes ramificacions. La tesi que no només el CNI hagi pogut recórrer al sistema Pegasus, sinó que agents de cossos policials també l’han pogut utilitzar, creix a mesura que passen els dies.

El que compta al final és que la situació es va poder salvar ahir per la votació d’ alguns diputats, com els d’ EH Bildu, que, malgrat haver estat investigats amb Pegasus, es van estimar més fer un exercici de responsabilitat i donar suport al pla anticrisi. Però no sempre la formació d’Arnaldo Otegi estarà disposada al rescat. Per això, el Govern de Sánchez és més a prop que mai de perdre votacions i convertir el final de la legislatura en una esquizofrènia conjunta per la falta d’estabilitat. La proximitat electoral encara ho complica tot una mica més.