Casa Perico

El 4 de febrer el Govern central va estar a punt d’ensorrar-se amb la votació de la reforma laboral. Aquell dia el Congrés es va transformar en un casino. Tothom va fer les seves apostes tàctiques, incloent-hi el Partit Nacionalista Basc, i la bola va estar a punt de matar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, quan només volien deixar-la tocada. Va salvar el Govern central una increïble equivocació del diputat popular Alberto Casero en l’emissió del vot telemàtic. La distracció de Casero va ser la tomba de Pablo Casado i Teodoro García Egea. “Si no sabeu votar, aneu-vos-en a casa!”, cridaven els militants del

Partit Popular aplegats davant de la seu del carrer Génova el diumenge 20 de febrer, quan va esclatar la gran revolta madrilenya contra Casado.

El 23 de març el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va aconseguir evitar una aturada general a Espanya quan va obtenir el vot de confiança de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors i d’altres entitats del sector, després de prometre’ls mesures urgents davant l’encariment dels carburants. Si els pescadors s’haguessin afegit a la plataforma de transportistes que en aquell moment tallava carreteres, hi hauria hagut una aturada general d’autònoms i petits empresaris. L’operació armilles grogues estava en marxa. Al cap d’uns dies, la Comissió Europea acceptava l’excepcionalitat ibèrica al mercat de estat Bildu qui, amb molta habilitat, ha salvat l’Executiu. Ho podia haver fet Alberto Núñez Feijóo optant per l’abstenció. El nou líder del PP no només hauria trencat esquemes: hauria acabat de trencar la majoria