Més atur i menys inflació

La destrucció de 100.200 llocs de treball els tres primers mesos de l’any no és una bona notícia però no sorprèn. Com afirma la patronal espanyola, entra dins del que és normal en un primer trimestre, en el qual s’acusa el final de la campanya nadalenca i la consegüent rescissió de contractes. La meitat de la reducció de l’ocupació, en aquest sentit, s’ha produït al sector serveis. L’altra meitat ha estat en la indústria com a conseqüència, principalment, dels problemes pels talls de subministraments, que encara continuen, i de l’impacte de la guerra de Putin a Ucraïna en un descens del creixement econòmic i en una inflació més alta. L’índex de preus de consum de l’abril (IPC) s’ha situat en el 8,4%. Suposa una frenada en la tendència alcista, ja que s’ha reduït en 1,4 punts, però encara és molt elevat.

El Ministeri d’Economia, que avui presentarà el nou quadre macroeconòmic, insisteix que l’augment dels preus és temporal i que el 2023 la inflació tornarà a la sendera del 2%. Tot i això, malgrat la inflexió de la inflació que s’ha registrat a l’abril, gràcies en part a un increment més baix dels preus energètics per les mesures que ha adoptat el Govern espanyol, hi ha una dada molt negativa. És l’increment de la inflació subjacent fins al 4,4%, fet que podria suposar l’inici d’una segona ronda inflacionista, amb impacte en el conjunt dels productes, amb un caràcter més estructural, al marge dels preus de l’energia i dels aliments frescos no elaborats.

Les pròximes mesures que adoptarà el Govern central per reduir el rebut de la llum en un 30% –aplicant un límit de 50 euros per megawatt hora en l’impacte del gas natural en el càlcul de la tarifa– haurà de contribuir a un nou descens de la inflació el mes de maig. Tot i això, la incertesa entorn dels preus de l’energia és molt elevada per la dinàmica derivada de les represàlies que Rússia pot adoptar als contractes de subministrament a Europa a causa de les sancions que li han aplicat.

La destrucció d’ocupació registrada el primer trimestre, que ha anat associada a un augment de l’atur en 70.900 persones, està en concordança amb la mitjana dels primers trimestres del període 2014-2019, abans de la covid. Aquest mes d’abril, gràcies a la celebració de la Setmana Santa i al pròxim inici de la temporada turística, que es preveu molt bo, s’espera que s’hagi registrat un important repunt de la contractació, segons els indicis que té el Govern espanyol.

La pitjor notícia de l’evolució del mercat laboral a l’inici de l’any ha estat la intensa caiguda de treballadors autònoms, amb 55.700 menys que a finals del 2021. Això reflecteix una dinàmica emprenedora molt preocupant, ja que els autònoms constitueixen una part estratègica del teixit productiu de l’economia espanyola.

El nombre de contractes indefinits, com a conseqüència de la reforma laboral, continua en augment. Però la taxa de temporalitat, per bé que s’ha reduït, encara se situa en nivells del 24,2%, la qual cosa reflecteix la persistència d’un elevat grau de precarietat, que afecta principalment dones i joves.

La destrucció d’ocupació es produeix, paradoxalment, en una situació del mercat laboral en què es registra una manca de mà d’obra en diversos sectors, com la construcció, l’hostaleria i en els perfils més tecnològics del comerç, els serveis i la indústria. És urgent, per tant, resoldre el greu desacoblament que hi ha entre l’oferta i la demanda laboral. Igualment urgent, en l’àmbit dels preus, és aplicar la llei de la Cadena Alimentària per millorar els imports que cobren els agricultors mentre es limiten els marges abusius que encareixen els aliments exponencialment –i sense justificació– quan arriben al punt de venda. Tots dos són problemes estructurals que requereixen la màxima atenció. ●

La pèrdua d’ocupació ha estat la normal d’un primer trimestre i l’IPC flexiona a la baixa