L’Europa conservadora

La victòria d’Emmanuel Macron a França suposa el triomf d’un liberalconservadorisme amb tocs reformistes. L’avanç del conservadorisme és tan sòlid que fins i tot la socialdemocràcia que representa Pedro Sánchez és conservadora i evita caure en l’error, des del punt de vista electoral, de pensar que la psicologia general continua dominada pel 15-M del 2011 i les ànsies de ruptura. Tant el Govern de Mario Draghi a Itàlia com els d’Emmanuel Macron a França, Olaf Scholz a Alemanya i Pedro Sánchez a Espanya busquen constituir-se com a entitats polítiques de contenció davant dels populismes de dreta i les il·lusions encegadores de l’esquerra radical. La seva visió conservadora no és de tall ideològic, ni basada en el manteniment dels privilegis dels que més en tenen, ni preservar valors contraris a les dinàmiques socials. La seva concepció conservadora sorgeix d’haver entès que els ciutadans volen ordre, estabilitat i moderació. Els ciutadans han comprès que del que es tracta ara és de governar per mantenir l’ordre social, gestionar adequadament la recuperació econòmica i lluitar contra la desigualtat sense qüestionar l’ideal de progrés.

Tant a Itàlia com a França i a Espanya s’està consolidant en la mentalitat dels ciutadans la idea que és millor aturar els impulsos de canvi i mantenir l’Estat de benestar, sense tocar-lo. Han arribat a la conclusió que l’Estat importa, però importa si comporta evitar la fractura social i conservar-ne la fràgil cohesió. La victòria de Macron no només s’ha d’interpretar com un vot útil per aturar l’avanç de Marine Le Pen, sinó també com la millor manera de preservar la continuïtat de l’Estat. Els ciutadans volen un govern polític que combati eficaçment la inflació, amb mesures clares i eficients, i no aquells partits que demanen canvis estructurals que mai no s’arribaran a produir. El triomf de Macron suposa preservar l’economia francesa potenciant el programa nuclear perquè França disposi de sobirania energètica. Dit d’una altra manera, a molts francesos la victòria de Macron no els entusiasma, encara que l’hagin votat, però valoren la seguretat de poder continuar treballant i vivint sense sobresalts, conservant el que tenen. ●