Rússia, Ucraïna i Occident

L’artilleria pesant torna a castigar terra europea. No hi ha un mecanisme per aturar les bombes mentre Putin continuï bombardejant i els ucraïnesos resisteixin els atacs amb l’ajuda militar i política occidental. La guerra s’estén i ha començat a travessar la frontera endinsant-se en territori rus. No hi ha indicis d’alto el foc.

L’opinió pública no és conscient que estem en guerra contra Rússia. Els governs occidentals sí que ho saben i actuen en conseqüència enviant armes abundants al president Zelenski. No només per defensar-se, sinó per debilitar l’exèrcit de Putin, que ha mostrat fins ara una estratègia ineficaç amb unes tropes immadures per entrar en combat.

Rússia està lliurant una guerra contra els Estats Units i els seus aliats a l’escenari d’Ucraïna. Cada dia que passa sense un alto el foc o un armistici és més probable que el conflicte es traslladi a altres països de la zona sense descartar que un dia ens trobem que les hostilitats siguin en ter

Mentre els russos sostinguin Putin és inevitable l’extensió de la guerra a Europa

ritori OTAN. Quan les guerres entren en la fase de confrontació oberta ja ningú no es pregunta per les raons i les causes. Es tracta de derrotar l’enemic.

Penso que s’és a temps d’aturar la barbàrie que ja ha matat desenes de milers de soldats dels dos bàndols, ha deportat mig milió d’ucraïnesos a Rússia i n’ha desplaçat més d’onze milions, cinc dels quals han fugit a un altre país europeu.

L’any 1910 es va publicar La gran il·lusió, un llibre de Norman Angell que provava que la guerra era impossible. Va ser un rècord de vendes en tots els idiomes europeus. Les seves tesis es van convertir en dogma en els ambients acadèmics, periodístics i polítics. La guerra era impossible per la interdependència de les nacions i per les inevitables conseqüències que conduirien a “un desastre comercial, a una ruïna financera i a un gran patiment humà”.

I, tanmateix, va arribar la Gran Guerra (1914), la següent (1939) i totes les altres guerres terribles del segle. Em ve al cap la historiadora Barbara Tuchman quan afirmava que tots els governs de tots els temps saben el que no han de fer i, tot i això, ho fan, encara que sigui per a la seva pròpia perdició. Cal aturar Putin, però mentre els russos el sostinguin en el seu afany imperial veig inevitable l’extensió del conflicte a altres zones d’Europa. ●