La Vanguardia (Català-1ª edició)
Benvingut, míster Buda
Fernández Vara rectifica el seu pla per modificar la llei del Sòl i urbanitzar espais naturals i el projecte d’un complex budista a Càceres topa també amb un enclavament protegit
Les polèmiques pels projectes urbanístics en espais protegits persegueixen la Junta d’Extremadura. El president Guillermo Fernández Vara ha rectificat la seva proposta per portar al Congrés una proposició per modificar la llei del Sòl estatal, fet que obriria la porta a urbanitzar espais protegits de la Xarxa Natura a Espanya. Aquesta era la resposta inicial donada per la junta extremenya a la sentència del Tribunal Suprem que obliga la junta a la demolició de la urbanització Marina Valdecañas (Càceres), ja que es va construir il·legalment en un espai no edificable i protegit de la Xarxa Natura 2000.
Mentrestant, una nova controvèrsia ha sorgit entorn del projecte de construcció d’un gran complex turístic i espiritual de caràcter budista en terrenys rurals del municipi de Càceres. El problema és que el sòl escollit per ubicar-hi el temple i altres dependències (al turó Arropé) formen part d’una zona d’especial protecció per als ocells.
Fernández Vara va tornar dimecres a queixar-se de la falta de sòl per dur a terme projectes, atesa la proliferació d’espais protegits a la seva comunitat; però va matisar la seva posició. “Hem dit al Govern espanyol que no volem que es modifiqui la llei del Sòl, ni que es modifiqui el decret de Zepa perquè hi hagi menys sòl protegit a Extremadura”, va assenyalar. “El que volem és que el sòl protegit que hi hagi no impedeixi la vida de la gent”, va dir.
La vicepresidenta de la Junta i consellera d’Hisenda, Pilar Blanco-Morales va informar ahir la diputada d’UP, Irene de Miguel, que Fernández Vara ha decidit no registrar la proposta de reforma de la llei del Sòl estatal. “Ho celebrem, perquè estem convençuts que les zones protegides mediambientalment no frenen el desenvolupament d’Extremadura, com ens està intentant convèncer el president”, diu la diputada d’UP. La proposició assenyalava que les transformacions urbanístiques en espais naturals protegits que no estiguessin expressament prohibides “queden legalitzades...”
Mentrestant, la Junta encoratja el projecte d’un gran complex turístic de caràcter budista al municipi de Càceres. La promotora és la fundació Lumbini Garden, que ha anunciat la intenció d’aixecar tres grans temples, amb una inversió que s’ha estimat en 400 milions d’euros, incloent-hi
El projecte dels tres temples ha de superar una complicada tramitació ambiental
una gegantina escultura d’un buda de jade birmà. Una delegació del Nepal va visitar Càceres fa uns dies, presidida pel president de l’Assemblea Nacional, Ganesh Prasad; l’ambaixadora del Nepal, Dawa Futi Sherpa, i alcaldes. Hi ha hagut agermanament entre Càceres i Lumbini, i cerimònies religioses de sacralització de la muntanya de Càceres l’any passat. Es vol que aquest sigui el centre budista més gran d’Occident.
Però el seu futur no és clar. Marcelino Cardalliaguet, delegat de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEU/Birdlife), diu que si el conjunt budista se circumscriu al turó Arropé, la zona podria ser descatalogada de la Xarxa Natura 2000, i es pot invocar davant Brussel·les un error cartogràfic o l’escàs valor natural de la zona (una àrea d’invasió d’eucaliptus).
“Però si el que es pretén és aprofitar la situació per corregir la Xarxa Natura 2000 a la zona dels Llanos, on hi ha espècies estepàries en un espai mal gestionat, ens hi oposarem”, recalca. El dirigent ecologista veu necessari esperar al projecte definitiu, tot i que estima que “pot ser viable” ambientalment.
La descatalogació d’una ZEPA sense l’assentiment de Birdlife és gairebé impossible, ja que la delimitació de les zones d’importància per als ocells feta per aquesta entitat serveix com a referència per a la Comissió Europea. “El projecte ha de ser poc agressiu ambientalment. Els budistes protegeixen fins i tot les sargantanes”, diu Cardalliaguet. ●