Barcelona, millor ciutat del món per ‘The Telegraph’

Barcelona ha estat escollida com la millor ciutat del món, segons un rànquing publicat ahir per The Telegraph Travel, la secció de viatges del mitjà britànic. La classificació situa la capital catalana en primer lloc després d’aconseguir 588 dels 810 punts possibles, i s’han valorat aspectes com ara la gastronomia, la cultura, l’arquitectura, els hotels i la història.

A 32 punts de distància, el segon lloc l’ocupa Sydney, i el tercer, Ciutat del Cap. El top five el completen urbs europees com Lisboa i Venècia, en quarta i cinquena posició, respectivament. La llista la forma un total de 50 ciutats del món i hi apareixen dues espanyoles més: Sevilla (al número 13) i Madrid (al 17).

“Barcelona combina tot el que és més encantador de les ciutats mediterrànies: un ritme relaxat, mesos de sol interminable, menjar inigualable, amb la influència cultural i de disseny de gairebé qualsevol ciutat del fred nord”, apunta el rànquing.

A més a més, la publicació destaca que la capital catalana disposa d’una escena LGTBI “inclusiva” i també d’una platja “espectacular”. Els únics aspectes en els quals Barcelona queda endarrerida són la falta d’espais verds i l’alta densitat de població.

La classificació s’ha basat en l’opinió dels escriptors de viatges de la publicació britànica i la dels lectors, a més d’altres qüestions com per exemple el nombre de monuments declarats patrimoni mundial de la Unesco, els restaurants amb estrelles Michelin, la quantitat de museus, les hores anuals de sol o la distància que hi ha entre el centre de la ciutat i l’aeroport. ●

lona; la Diputació de Barcelona; la Universitat de Barcelona, i el consorci Hospital Clínic.

El projecte d’ampliació i trasllat del Clínic és un plat de cocció molt lenta. De moment hi ha l’acord, avalat per un informe tècnic que va estudiar diferents emplaçaments possibles, de construir-lo a l’espai que ara ocupen les pistes d’esport de la UB. En principi, segons l’informe dirigit per Ramon Sanabria i Ramon Canal, comissionats que es van encarregar d’analitzar els aspectes urbanístic i mèdic del futur equipament, aquest emplaçament permetria disposar del quart de milió de metres quadrats que calen per posar en marxa el Clínic del

–ben entrat– segle XXI, una obra que difícilment serà realitat fins a la dècada que ve.

Ara es tracta d’anar un pas més enllà d’aquest informe i confirmar-ne definitivament la viabilitat abans de començar a redactar els projectes executius del nou hospital Clínic.

L’any passat les diferents institucions vinculades amb el

Clínic van rebre l’informe comparatiu entre les diferents opcions –se’n van analitzar fins a vuit–, que va servir per descartar-ne algunes que al seu dia semblava que tenien molts números. És el cas del recinte de l’Escola Industrial o el frontal de la Fira de Barcelona que dona a l’avinguda Paral·lel, on finalment es construiran pisos socials tal com plantejava des de fa anys l’alcaldessa Ada Colau. Altres opcions rebutjades van ser les de l’ampliació de l’actual seu del Clínic al carrer Villarroel, el solar de l’antiga caserna de Bombers de Barcelona al carrer Porvença, l’antiga presó Model, el recinte de la Maternitat a les Corts i la caserna militar del Bruc. ●

Les institucions signen un protocol per veure com es pot adaptar el projecte a l’emplaçament triat