La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els anys menys coneguts de la ruta del bakalao
Atresmedia roda una sèrie que vol “fer justícia” al moviment social i cultural nascut a València el 1981
La ruta del bakalao o ruta destroy no era només Chimo Bayo i el seu repetitiu Extasi Extano. Tampoc els nombrosos accidents mortals a la carretera, les drogues i les festes desenfrenades que han quedat en la memòria col·lectiva. Malgrat que aquesta imatge va existir, ja va ser l’última etapa de la ruta, a finals dels noranta i principis dels 2000. El fenomen havia nascut a començaments dels vuitanta com “un moviment social i cultural” a què ara es vol “fer justícia” amb la sèrie La ruta, segons sostenen els seus creadors, Borja Soler i Roberto Martín Maiztegui.
Atresmedia i Caballo Films roden aquests dies la nova sèrie a la província de València i en algunes de les discoteques que van marcar la popular ruta. La ficció se centra en els primers anys del moviment, nascut com una glopada d’aires de llibertat el 1981, poc després del cop d’Estat del 23 F, i que va acabar a començaments dels 2000, amb una imatge ja bastant deteriorada i injuriada.
La ruta del bakalao consistia en una forma de lleure de milers de joves entre les discoteques de l’àrea metropolitana de València, sobretot a la carretera del Saler. Allà, en poc més de 20 quilòmetres, hi havia una infinitat de discoteques que anaven combinant horaris perquè els joves amb prou feines descansessin des de divendres al matí fins diumenge a la nit.
Una de les discoteques més icòniques va ser l’Spook, als banys de la qual s’han gravat diverses escenes de La ruta aprofitant que no han canviat des dels vuitanta, segons es revela durant una visita dels mitjans al rodatge. Per a la sèrie s’ha fet una exhaustiva feina de localització i s’ha recreat alguna de les discoteques més destacades de l’època com ara Puzzle, Espiral, N.O.D., ACTV, Barraca, Chocolate o la mateixa Spook. Una minuciosa feina per aconseguir un fidel reflex d’aquests anys, “arribant a modificar les instal·lacions de les discoteques, després de fer una investigació prèvia i un pla per reproduir l’època de manera fidedigna”, ressalten Soler i Martín.
Per això s’ha comptat amb assessors que van viure la movida valenciana i que han ajudat a tenir en compte detalls com ara de quin color era la llum predominant a cada discoteca. També han col·laborat perquè els actors aprenguessin com punxava un dj o com es ballava a la pista llavors. “Són detalls que segurament només veurem nosaltres i els que van viure la ruta, però que donen una gran autenticitat al to de la sèrie”, destaca Nacho Lavilla, productor executiu de Caballo Films.
Àlex Monner, Claudia Salas, Ricardo Gómez, Elisabet Casanovas i Guillem Barbosa encapçalen el repartiment coral d’aquesta nova producció de vuit episodis que està prevista que s’estreni a finals d’any a Atresplayer Premium. Ells donen vida a en Marc, en Toni, la Sento, la Nuria i en Lucas, un grup d’amics del Perelló que passa de la innocència a la maduresa en els anys més significatius i també menys coneguts de la ruta. Des del seu comiat en una massificada ruta, el 1993, fins al dia que van entrar a Barraca per primera vegada, el 1981, quan tant ells com la ruta encara conservaven la innocència.
El “viatge emocional i vital” d’aquests amics –que van des de
Assessors que van viure el fenomen han col·laborat per mostrar com punxava un dj o com es ballava a la pista
dj fins a empresaris passant per festaires professionals– comença entorn dels 18 anys i acaba sobre els 30. La ruta presenta a més una innovadora narrativa: arrenca el 1993 i en cada nou episodi es fa un pas cap enrere d’uns dos anys. “És un viatge de la foscor a la llum i a mesura que arribem a l’arrel del moviment, arribem a l’arrel dels personatges”, expliquen els creadors de la sèrie.
“La recerca d’identitat d’aquests joves és la recerca d’identitat d’un país”, afegeix Martín, que evoca una “generació despolititzada; no hi ha una lluita per un ideal, aquests eren els seus pares en la transició, ells només volen crear el seu món i surten a celebrar la vida cada setmana”. “Va ser una celebració del no normal, del diferent, de tot el que fos ser lliure”, conclou Martín. ●